Ara que sembla que finalment CiU s’ha decidit a donar ple suport explícita i electoralment al concert econòmic, ara que per fi sense embuts se’n fa un cavall de batalla, ara que per fi CiU concreta l’abast de la seva petició nacional, ara.. hi ha qui considera que no val!
L’argument últim en tots el casos dels detractors del concert (des de l’independentisme fast food de darrera onada) es que la sentencia de l’estatut el fa inviable . Davant d’això, els nous paladins, el nou sometent, proposa una alternativa encara més inviable: declarem la independència que segur que ens ho accepten . Aquest discurs em recorda el d’un exconseller de treball que en una nit de sopar mediàtic fa ja uns quants anys deia: “contra l’atur, contra l’atur…(aquí tots estàvem muts i expectants…) contra l’atur, OCUPACIÓ”.
L’altre argument, és que Mas es treu el concert de la mànega perquè està en període electoral. En període electoral, tothom esta venent-se , i per tant, si no ens creiem a uns, no hi ha cap motiu perquè ens creiem als altres. Si els nous partits ( formats fonamentalment per vells militants d’antics partits, cal recordar-ho) tenen la sort de no tenir encara passius, els vells partits tenen al seu favor l’experiència ( renoi com han canviat, per exemple els d’ERC…)i els arguments de “realpolitik” acaben sovint convencent a uns electors que son , com a bons ciutadans conscients de les limitacions de la vida política.
Cal però, no abusar de la paciència i comprensió dels bons electors que en cap cas son imbècils. Els enganys i les tàctiques descarades passen factura inevitablement. El crèdit polític que els bons electors estan disposats a concedir és ara per ara més escàs que el del banc europeu . Si es promet la lluna, cal donar la lluna, però si només es promet un viatge en cohet, caldrà donar el viatge en cohet.
Si ara Mas diu que el concert serà el cavall de batalla és perquè és una batalla menys impossible i més realista que la independència, forma part del full de ruta de molta gent, és acceptada unànimement per les institucions catalanes i genera un gran consens. Ara per ara molt més consens que l’independentisme, especialment quan aquest està en mans de nous conversos amb capacitat provada d’autodestruir-se abans de començar a sortir de la trinxera.
No estic convençut que Mas sigui independentista, però estic segur que defensarà el concert a mort, entre altres coses perquè si guanya i vol pagar les nòmines els propers anys dels que quedin dels 226.000 funcionaris catalans, no podrà dependre de l’estat espanyol que ni té, ni tindrà un duro.
El concert econòmic, fa molts anys que alguns ho defensem, és el millor camí per la independència. Ara que per fi CiU ho defensa públicament, no toquem els nassos, òndia(*)!
(*) Versió light per passar la censura del director
