Avui, primer dia d’hivern, entre dubtes i preocupacions per la pandèmia, he viscut amb il·lusió dos espectacles concatenats que formen part dels meus interessos vitals, a part de la família. Els dos esdeveniments han tingut a veure amb l’astronomia i el llibre.
A les sis de la tarda, quan començava a caure el dia m’he abrigat i he sortit defora amb la mirada cap al sud oest. Allí estava brillant Júpiter entremig de dos núvols allargassats tenyits d’un rosa guarnidor. Júpiter semblava deixar-se guaitar enmig de l’escletxa d’una persiana acolorida. No m’he mogut fins que la foscor ha contribuit a realçar la llum de Júpiter amb tot el seu esplendor. De mica en mica al gran astre del nostre sistema solar semblava com si li sortís un granet a la dreta. A partir de les 18:20 el granet s’allargava i semblava la cua de Júpiter. Jo m’anava ajustant les ulleres progressives perquè la cua anava i venia, però en alguns moments la veia ben clara. Sí, hom podia imaginar un estel amb cua. L’estel de Nadal? Al segle XVII Keppler va veure aquesta “quasi” conjunció amb Mercuri afegit. Ara hauran d’esperar per veure aquest fenomen celeste vuitanta anys. Veure com cau el dia i aquest fenomen a ull nu se te’n duu la mirada cap a dimensions desconegudes et fa pensar…
A les 18:30 començava la retransmissió per streaming de la Nit de L’Edició. Del cel al llibre. Ja havia deixat la pàgina preparada i gairebé a l’hora prevista ha començat l‘acte. Molt bona representació escènica i un desenvolupament perfecte. No en faré el reportatge sinó que plasmaré el que m’ha quedat a la ment. Premis a la traducció, a l’emprenedora més jove del ram que ha fet quelcom meritori. Premis a les empreses editorials que enguany fan 25, 75 i 150 anys i el premi Atlàntida que aquest any s’ha atorgat a les tres llibreries més antigues de Catalunya; la Viladrich de Tortosa, la Fabre de Barcelona i la Geli de Girona, alineades com astres en vertical a la Catalunya Oriental.
No em puc estar de dir que una de les editorials que han rebut l’homenatge per complir els 75 anys de vida ha estat Marcombo, fundada pel meu pare l’any 1945, ara regida pel meu fill Jeroni i jo entremig durant gairebé quaranta anys. Tenia ganes d’assistir-hi però les meves precaucions com a persona de risc davant la pandèmia m’han suggerit veure l’acte per streamig i m’ho he passat molt bé sense perdre’m ni un segon. Soc tècnic i he estat dirigint una editorial de llibres de ràdio, electrònica, informàtica, telecomunicacions i ara d’intel·ligència artificial, però potser mai havia copsat de manera tan directa el valor i la utilitat d’aquestes tecnologies de la informació i comunicació. El veure com recollia el trofeu el representant de la tercera generació Boixareu m’ha emocionat.
Per sintetitzar l’esperit de les paraules que he sentit goso a dir que el LLIBRE i la LLIBRERIA han estat el cor de la Nit de l’Edició d’un any molt difícil per al sector del llibre, com per a molts altres sectors de l’activitat econòmica i cultural. La gent del llibre, però, demostra una enteresa tal en no rendir-se que només es pot explicar per la seva vocació que sovint passa de pares a fills, de generació en generació. L’escriptor i historiador Martí Gironell ho ha reblat en un deliciós elogi del llibre i de la llibreria.
La llibertat és una llibreria i la més rica dignitat la aporta la lectura d’un bon llibre, de la mateixa manera que la contemplació de l’univers ens fa transcendir més enllà del que veiem. Ara ve el Nadal, ja veurem… si l’Estel que va guiar els Reis Mags en duu cap a una societat més culta i lliure de pandèmies, injustícies i altres misèries. Això és el que us desitjo per a les properes Festes malgrat que els hospitals estan plens de malalts i les presons de persones injustament condemnades. Que el 2021 sigui molt millor. Mirem cap al cel i llegim llibres.
