«Montserrat és vostre»
(P. Abat Aureli M. Escarré)
Antoni Rovira i Virgili, en un article dedicat a Josep Carner, l’any 1925, al diari La Publicitat, afirmava que «per comprendre, i sobretot per sentir, la gran vàlua d’alguns catalans assenyalats que amb nosaltres conviuen, n’hi ha prou amb imaginar que no existeixen ni han existit mai. (…), i veureu quin buit desolat i desolador, quines clapes de no-res queden enmig del nostre camp espiritual.»
Hi hem pensat, en el moment d’escriure aquest article, perquè estem convençuts que aquesta mateixa idea la podem traslladar, també, a espais que van més enllà de l’àmbit de les persones. Us imagineu que Montserrat no existís?
La celebració del seu mil·lenari ens fa molt més visible tot el que ha aportat al nostre poble al llarg dels segles (Catalunya i Montserrat han caminat conjuntament al llarg de la seva història. No pas per casualitat l’abat Oliba fou una figura central tant en el forjament d’una existència com de l’altra. Les dues realitats s’expliquen mútuament i són entrellaçables per molt costats). L’efemèride també ens projecta amb força tot el que Montserrat representa: arquitectura, art, cultura, espiritualitat, geologia, història, lletres, música, natura, peregrinació… i la doble condició de monestir benedictí i santuari marià.
Dues qüestions voldríem destacar amb aquest aniversari. La primera és la connexió entre els diferents períodes històrics. Són indeslligables. Ens ho deia el P. Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari: «Hi ha una cosa que estem repetint que és molt important: el diàleg entre present, passat i futur. En aquest sentit, hi ha tres dates que hem anat destacant sempre: el 1025 (data de la fundació del monestir i inici de la vida benedictina), el 2025 (el present, el moment que ens ha tocat viure, el nostre temps) i el 3025 (el futur, l’horitzó cap al qual hem de mirar i que ens fa viure amb esperança).»
I la segona: el lema proposat per a aquest 2025: Ora. Lege. Labora. Rege te ipsum. In communitate. Pregària i obertura al transcendent; cultura i reflexió; treball ben fet; llibertat per viure coherentment amb els propis principis i les pròpies conviccions i sentit profund de comunitat. Són cinc elements que, en moments complexos i desconcertants com els actuals, resulten altament inspiradors i suggestius.
Mil anys d’existència és realment un assoliment extraordinari. Mil gràcies a Montserrat i a la seva comunitat!
