Hi ha una moral llibertina a la Universitat que és pensar que pots entrar a classe quan et vingui de gust. És la universitat, diuen. Sí, és la Universitat. I representa que tothom que hi arriba ha de tenir un mínim nivell del que en diem “saber fer”. I un saber fer, és ser puntual.

Avui, per culpa del tren que ha arribat tard i del metro que s’ha aturat deu minuts a l’estació d’Urquinaona (L1), he arribat a dos quarts de nou a classe. El professor, quan he entrat a l’aula m’ha dit, amb bones maneres, que no podia entrar perquè la classe comença a les vuit i que hom no s’hi pot presentar mitja hora tard. Ho he entès, li he demanat disculpes i he anat a la Biblioteca de la Facultat.

Hi ha una mania pròpia dels joves d’avui que és pensar que a la Universitat hom pot entrar i sortir de la classe quan li dóna la gana. Com si fos una casa de barrets sense mestressa. A més, quan entrem som pocs els que saludem. La majoria entra com un lladre a casa veïna, sense dir res, de puntetes i amb la caputxa al cap, no sigui cas que el reconegui el professor.

Hi ha una manera de fer que és ser puntual. M’encanta la puntualitat. A casa, es dina a les dues i es sopa a les nou. A casa l’àvia els diumenges dinem a dos quarts de tres, a casa els tiets dinem també a dos quarts de tres. Si no estàs a taula quan toca, et cau allò que en diem “bronca”. Hi ha, per contra, cases on no hi ha puntualitat. On els pares et criden a sopar a les nou i tu baixes a les deu. I així anem, pensant que pots entrar a classe a l’hora que et vingui de gust.

Ja ho he dit molts cops entre els meus amics: cinc minuts de retard són acceptables, deu són un cafè que ha de pagar qui fa tard, i més de vint minuts es compensaran al llit (si qui fa tard és dona, és clar).

Oriol Miralles
Barcelona, 1987. Llicenciat en geografia en rumb cap al Màrqueting Online. Obre perfils a xarxes socials, es descarrega aplicacions, les prova i les recomana, i dissenya plans de comunicació i de màrqueting. Apassionat del futbol, fa d´entrenador i recorre el territori amb BTT. Enamorat del seu país que un dia serà lliure.
@oriolmiralles
Article anteriorTorna Don Camillo!
Article següentLeón