Podria viure tancada entre murs de lletres, amb tu, per viatjar junts als llocs que mai anirem. Per construir la nostra història d’amor amb final feliç. Per encerclar amb llapis les meves angoixes i posar-hi una nota al marge on digui: “Només és por”.
Per escollir un llibre a l’atzar i descobrir que, en aquella pàgina que hem obert després del nostre estira i arronsa particular, sembla que es parli de tu i de mi.
Deliris insensats.
No seràs el meu Romeu. No seré la teva Julieta. No morirem per amor.
Ens endinsarem en el laberint de lletres que ens aixopluga i ens perdrem entre línies, saltarem sobre punts suspensius i ens gronxarem amb les comes. Les paraules, sempre eternes, ens faran somiar per despertar en un mar de pàgines que, entre tots dos, haurem reescrit.
I amb les meves cames envoltant la teva cintura em despenjaré pels paràgrafs cercant el secret de l’Alquimista, el tresor de l’Alibabà i la rosa del Petit Príncep. Tu riuràs i sentenciaràs que allò que busco no està en els meus llibres, sinó en les teves cançons atemporals.
Res no està escrit, ni aquí ni allà, i res no serà com ho havíem previst. Però lletra a lletra, amb la seva cadència i la seva entonació, anirem emplenant els fulls en blanc que tenim al davant.
I també serà bonic.
