Necessitem la música al nostre voltant. Ens inspira, ens commou, ens emociona…tant se val el gènere o estil.

Atemporal i universal la melodia ens revolta tots els sentiments inimaginables.

La música ha estat també lligada al fenòmen de la comunicació, del missatge parlat, del sentiment vocalitzat i armonitzat per ser transmès al llarg del temps, amb les circumstàncies i discursos propis de cada època.

No podem imaginar la vida sense una pinzellada sonora i artística que defineixi el nostre estat d’ànim emocional, tant si és de joia com d’enuig.

Fa un temps va arribar a les meves mans un interessantíssim article científic on es corroboraven algunes teories sobre el poder de la música en el nostre cervell i emocions.

Fins a tretze diferents emocions es poden catalogar les que incideixen directament sobre l’èsser humà: alegria, ansietat, bellesa, desafiament, diversió, energia, erotisme, por, molèstia, relaxació, tristesa, triomf  i són. Aquest informe publicat en la revista Proceedings of the National Academy of  Sciences  planteja la universalitat de les emocions com un nexe d’unió entre els individus indistintament de la seva procedència o cultura.

La música però, ha estat també una eina reivindicativa per protestar, expressar desitjos, necessitats, fins i tot somiar utopíes.

La violència de gènere, la immigració,  les guerres, la pobresa, l’abús de poder, les  agressions  al medi ambient…ja no és tot cantar a l’amor o desamor. La música és el vehicle, és transmisor de relats, de qüestions fonamentals com a èssers humans.

Ens rebel.lem contra la injusticia o per un món més digne cercant la bellesa d’una cançó o la rima de les seves lletres, establint nexes d’unió que ens facin propers amb el món que ens envolta i siguem nosaltres els protagonistes.

Recordem el moviment de la cançó protesta durant els anys 60  i 70 sobre la situació social i política en molts llocs del món.

L’inconformisme i el posicionament davant l’apatia social; música i lírica per expresar un sentiment comú que es va extendre gairebé per tota Europa i on la paraula era tan important com el seu acompanyament musical, desde els EEUU fins arribar a casa nostra.

Pau Riba, Pi de la Serra, Serrat, Sisa, Raimon, Marina Rosell o Maria del Mar Bonet entre altres van esdevenir figures clau a Catalunya en una societat amb ideals de canvi davant conflictes i injustícies amb cançons com a veritables himnes del poble. Cançons protesta que volien canviar el món , cançons  poesia… versos per fer un clam absolut defensant la identitat catalana i la llengua pròpia com a poble.

Els cants que canvien aquest món que no ens agrada, des de Bob Dylan amb el seu “Blowin’in the Wind” enmig d’un conflicte  armat que va commoure al món. Durant anys va ser descrita com una cançó protesta en contra de la guerra, parlant de la pau o la llibertat.

A mitjans dels anys 80 “We are the World” de Michael Jackson i Lionel Richie junt amb els artistes més importants del món ens emocionaven amb la profunditat i bellesa de les seves estrofes. Tots els seus beneficis  van  ser  destinats a lluitar contra la fam en Etiòpia.

Moviments com el  Black Lives Matter o el Me too , així com altres en defensa de la llibertat de gènere o en contra de la violència masclista  són malauradament realitats per reflexionar, per conscienciar-nos de la deriva moral i poc respectuosa vers els altres.

Himnes feministes, avantguardistes i socialment posicionats vers els febles, els que pateixen o els oblidats. Música per emocionar l’ànima i recordar-nos  la responsabilitat personal  i col.lectiva en millorar aquest món meravellós i inexplicable.

En els últims temps també assistim a la nova tendència en establir paral.lelismes entre relacions fracassades i un nou empoderament femení per recobrar un respecte oblidat o poc merescut. Música  amb regust de ruptures evitables, retrets amagats o una nova llibertat personal.

Sempre sotmès a polèmiques i a opinions dividides, el que és inqüestionable és la seva controvèrsia vers el silenci.

Música i paraula de la mà  per crear el més valuós, l’emoció del idioma més universal i estimat… la música.