La doble dimensió del consum
Prop d’acomplir-se la segona dècada del segle XXI, el fenomen del consum emergeix com una qüestió central del sistema econòmic mundial així com un potent element de configuració d’un model de persona.
Hi distingim, per tant, una dimensió socioeconòmica i una dimensió ètica i personal. Ambdues dimensions estan relacionades, ja que són cares d’un mateix fenomen, però tenen dinàmiques diferents que cal analitzar de manera específica i fer-ho separadament, ni que sigui des d’un punt de vista metodològic.
Aquesta bidemensionalitat és una manifestació més de la dialèctica entre la persona i la societat que, en abordar propostes de canvi, ens remet a la necessitat del canvi personal i, alhora, de la transformació de les estructures socials per tal que els canvis siguin reals i duradors.
El desenvolupament econòmic
El model econòmic que impera al món, tret de fenòmens aïllats, és el del desenvolupament basat en un creixement sostingut de la producció de béns i serveis, sustentat, necessàriament, per un creixement igualment sostingut del consum d’aquests béns i serveis en un procés constant de retroalimentació.
A mitjans del segle XX, aquest model era propi només dels països anomenats “desenvolupats” i és el que ha assegurat en aquests estats un creixement generalitzat de la riquesa i del benestar, tot i que internament aquesta riquesa no s’ha distribuït de manera equitativa.
Amb la globalització aquest model s’ha anat imposant arreu del món, si més no com a paradigma, ja que la seva realització presenta diferencies abismals en funció de la riquesa dels països i també greus desigualtats a l’interior de cada país entre minories privilegiades amb capacitat il·limitada de consum i majories incitades a consumir sense disposar, sovint, dels recursos que els garanteixin l’accés a allò més essencial o imprescindible per a una vida digna.
Crisi i qüestionament del creixement il·limitat
En paral·lel a aquesta generalització, i del que podríem anomenar, malgrat les desigualtats, com a “èxit” del model, també s’han detectat símptomes de crisi o d’esgotament.
Entre aquests, els més alarmants són la sobreexplotació dels recursos planetaris no renovables que pot portar al seu exhauriment i que està ja produint altres conseqüències de greu deteriorament del medi ambient (contaminació, acumulació de residus…), el canvi climàtic i la creixent presència de fenòmens meteorològics devastadors (inundacions, sequeres, huracans, tornados…).
Alternatives
Davant d’aquesta realitat hi ha una recerca d’alternatives que han portat al debat públic termes com el “desenvolupament sostenible”, per tal d’acotar un creixement desordenat en tots els àmbits o, fins i tot, propostes que parlen de “decreixement”.
És un debat especialment complex perquè, tot i que el problema és d’escala planetària i l’economia està cada cop més globalitzada i interdependent, la situació pel que fa als índexs de desenvolupament (i per tant també de riquesa o de consum) de les diferents regions i països del món són molt desiguals. Resulta complex, o fins i tots injust, intentar aplicar solucions iguals a situacions tan diferents.
Consum i estil de vida
El pes determinant del consum en el sistema econòmic està molt consolidat en haver configurat un veritable model de societat en el món anomenat desenvolupat.
Aquest model –la societat de consum, tal com ja es va començar a anomenar als anys seixanta del segle passat- ha consolidat que la nostra vida quotidiana estigui amarada de consum fins a provocar que el “consumisme” esdevingui un autèntic estil de vida i que aparegui com a dominant.
Difós per la cultura de masses i la globalització, aquest model esdevé mirall per a tots els països, sigui quin sigui el seu nivell de desenvolupament. Fins i tot l’expectativa d’adoptar aquest estil de vida és motor d’alguns moviments migratoris.
El consumisme
El consumisme és quelcom més que un consum elevat o desmesurat. El consumisme, arrelat en el paradigma de l’usar i llençar, és una forma de relació amb els béns i amb els serveis, és un conjunt d’actituds i d’hàbits que acaben configurant la persona i el seu capteniment.
El model o estil de vida consumista, en tant que influeix poderosament en els valors socials i personal, àdhuc en el mateix sentit de la vida, és una qüestió fonamentalment ètica.
Del capítol primer del llibre “Canviar el consum per canviar la vida”
