Després de les dues últimes conteses electorals -nacionals i municipals- el missatge que la ciutadania ha enviat és claríssim: si realment l’independentisme explícit vol traduir políticament aquest espai central que ara ocupa en la societat catalana, moltes coses han de canviar. L’independentisme necessita passar de ser destructiu a constructiu, d’impulsiu a reflexiu, de directiu a cooperatiu, d’irrealitzable a creïble. I, sobretot, cal que generi consens.

Doncs bé, sembla que les coses van posant-se al seu lloc.

Aquest article també podria haver-se titulat “Elogi de Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva”, els nostres tres eurodiputats que estan demostrant que es pot treballar en equip, des de posicions ideològiques diferents, per sumar voluntats i vots, en la defensa d’una causa comuna. Obsessionats en mil i una batalles ridícules, no hem prestat prou atenció a l’esforç que els eurodiputats catalans han fet per saber trobar punts de coincidència i de col·laboració, sempre amb la voluntat d’avançar en el tortuós camí de les llibertats catalanes.

Junqueras, amb raó, apel·la a aquesta experiència en les manifestacions que està fent aquests dies, quan acaba de començar la cursa per a l’elecció del nou equip que ha de dirigir ERC. I utilitzo expressament la paraula”equip”, perquè és molt probable que l’època dels grans lideratges personals hagi acabat, que el que ara es necessita sigui un lideratge col.laboratiu, l’únic capaç de poder atacar amb garanties d’èxit una situació complexa i intensament competitiva -dins d’ERC i dins de l’independentisme en general. És hora d’un líder que ajudi als altres, amb entusiasme, a assolir els seus objectius, que faci el mateix camí que qualsevol altre independentista, que inclogui i no exclogui, que construeixi connectivitats, que sigui congruent entre el que públicament practica i el que exposa en els seus discursos, que respecti uns valors, i que tracti de bastir un objectiu amb un conjunt d’idees col·lectives per a obtenir un resultat.

Aquest és l’immens desafiament que té l’independentisme: trobar líders que conformin equips compromesos amb el procés d’alliberament nacional i que siguin capaços de treballar junts.

Per això, el factor Junqueras és una gran esperança per a tots els independentistes.