Manuel Valls ha fet públic que serà candidat a l’alcaldia de Barcelona amb el partit Ciutadans –després de fracassar en l’intent de bastir una plataforma més àmplia al voltant de la seva figura– i és un bon moment per repassar l’hemeroteca d’El Matí tot cercant-hi peces periodístiques que abordin el personatge.
Sens dubte, l’article més complet sobre Manuel Valls que hem llegit en aquestes pàgines és “L’avi Magí” (2.4.2014), de Joan Safont. Aquestes línies, en realitat, tracten menys la figura d’aquest barceloní de naixement que la dels seus avantpassats. En especial, se centra en l’avi Magí, un dels fundadors d’El Matí. Però també s’hi poden llegir notícies sucoses sobre el besavi, qui va morir molt contrariat pel fet de no haver pogut dictar testament en català. Paga la pena contrastar el catalanisme de membres de la família Valls que es feien enterrar amb la bandera dels quatre pals cobrint el taüt o que van participar en el I Congrés de la Llengua Catalana amb el que gasta l’alcaldable de la formació taronja.
El mateix Safont signa “De Barcelona a l’Elisi?” (10.5.2012), que examina la ideologia de Valls. Molt resumidament, el situa a l’ala dretana del Partit Socialista, declarat partidari de l’energia nuclear, amic d’Israel i força obsedit per les polítiques de seguretat. El “Sarkozy de l’esquerra”, com el va qualificar una capçalera francesa, en aquells moments sonava amb força com a candidat a la presidència de la República Francesa.
Amb tot, i com es ben sabut, qui es va convertir finalment en president de l’hexàgon va ser Emmanuel Macron. Una carta de Josep M. Boixareu (17.05.2017) analitza la política francesa i palesa el seu desencís amb Valls. Un desencís, no cal dir-ho, que recolza sobre la visió del país que té aquest Premio al Seny de Societat Civil Catalana l’any 2018.
Pel que fa a la relació de Valls amb el català, va merèixer una al·lusió de passada d’Andreu Pujol Mas en un article (23.02.2015) que se centrava en el valencià macarrònic de Rita Barberá en el seu cèlebre discurs sobre “el caloret”. Sumàriament, el francès de Valls és perfecte i el polític “no deixa anar expressions en català a les seves rodes de premsa”.
De ben segur que en els propers mesos, mentre els partits esmolen eines per concórrer a les municipals de maig de 2015, Valls traurà el cap de forma recurrent en les pàgines d’aquest digital. Veurem si aquesta au fènix política, en la darrera reencarnació de menys volada, serà tan previsible com auguren els articles previs.
