Seria inconcebible si ja abans no s’hagués temut: el tracte dels presos polítics catalans durant el seu transport a Madrid i ara en la seva nova presó seria impensable en una democràcia europea normal, un escàndol que motivaria moltes dimissions dels responsables. Però a Espanya ningú no en fa cas.
Fem-nos present altra vegada qui són aquests presos: sis ministres d’un govern destituït il·legalment, una presidenta del parlament que només va prendre decisions d’acord amb el reglaments de la casa i dos pacifistes, presidents de les dues associacions civils més grans de Catalunya (un d’ells diputat del Parlament català). I recordem també que tant les acusacions contra els nou com el seu empresonament representen una greu violació del codi penal i de l’ordenament jurídic espanyols. I amb això clar, mirem-nos l’evolució actual.
Els nou presos van ser portats a Madrid en un autobús de la Guàrdia Civil per a transports penals. Això va representar una tortura de set hores seguides en cel·les ínfimes d’1,60 m d’alçada que ni permetien aixecar-se. I l’autobús va ser acompanyat de dos helicòpters i d’una dotzena de vehicles d’escolta amb agents armats, com si el transport fos el el dels terroristes més buscats arreu del món.
Al lloc d’arribada els set presos masculins i els dos femenins van ser ingressats a presons diferents. Els homes a Soto del Real, a la serra de Guadarrama, al nord de Madrid. En els tràmits d’admissió, en una nova prova de vexacions venjatives, els van ser confiscades diverses coses: l’ordinador amb el qual han de preparar la seva defensa, ja que tots els documents importants només els són lliurats electrònicament; a més, totes les fotos familiars que duien al damunt i -això seria d’una insuperable comicitat en aquesta història escandalosa- els va ser presa tota la roba on hi hagués color groc. Com que aquest color, a Catalunya, és un símbol de les protestes a favor de la llibertat dels presos, sembla que el color en si ja és “criminal”, encara que sigui a una corbata, a una camisa o a una bufanda.
La serra de Guadarrama a l’hivern és una contrada molt freda, també aquest any. Però a la presó de Soto del Real la calefacció només funciona 2 hores al dia. Els internats en aquest centre -tots- passen tant fred com si estiguessin dins d’una nevera i molts, després de dinar, ja es fiquen al llit per intentar de dominar la tremolor. Per condicions humanes de mesures penals s’entén una cosa ben diferent.
Entre les veus de premsa que n’informen, vull destacar els articles de Ralf Streck, un professional del periodisme que informa sobre el conflicte català sempre de forma correcta i objectiva, sense deixar-se enredar per la propaganda espanyola.
Com que el Tribunal Suprem ha rebutjat l’admissió de moltes proves de la defensa (documents, vídeos, testimonis,etc) i basa la interlocutòria sobre documents altament dubtosos de la policia espanyola i del partit d’extrema dreta Vox, la defensa ha demanat un ajornament de tres setmanes del començament del judici. Però sembla que el tribunal denegarà aquesta petició.
No oblidem tampoc que l’acusació per ús de la violència (que no va existir) es basa sobretot en inventats atacs dels votants contra la policia, mentre que tot el món va poder comprovar que la violència va venir només -i massivament- de la policia espanyola. Contra les desvergonyides mentides del ministre espanyol d’Afers Estrangers, que va afirmar que la policia només havia produït danys lleus en poques persones i que els més de 1.000 ferits eren un fake, una metgessa catalana s’ha pres la voluminosa feina de documentar cada una de les ferides sofertes pels votants.
La doctora Núria Pujol-Moix és professora emèrita de la UAB i investigadora a l’Institut de Recerca d’anomenada internacional, a l’Hospital de Sant Pau, també a la capital catalana. En el seu informe ha demostrat que efectivament hi ha 1.066 ferits documentats. D’ells, 34 amb ferides traumàtiques al crani; 65 amb ferides a la cara; 68 de més de 65 anys i, d’aquests, 13 de més de 79 anys!; 432 amb traumes múltiples causats per cops de porra, puntades de peu, caigudes per empentes, etc. D’aquests, 137 amb ferides per damunt del coll. La resta va haver de ser atesa clínicament per simples ferides o contusions. En aquesta feina la doctora Pujol-Moix ha tingut la col·laboració del departament català de sanitat amb els informes dels centres d’urgència de tot el país el dia 1.10.2017.
Tot això, tant el procés espectacular i venjatiu contra els polítics catalans i el seu tracte indigne per part de les autoritats espanyoles, com la constant negació de fets suficientment provats, és -i serà per molt temps- una vergonya inesborrable per al nom de l’Estat espanyol, una taca cada vegada més grossa per la, ai, tan “perfecta” democràcia espanyola. I també altra vegada una manera d’actuar que segueix fent més fondo el barranc entre Catalunya i Espanya. I els membres de les institucions europees (amb poques i honorables excepcions) segueixen mirant cap a una altra banda.
