Foto: Sport

L’excomissari Villarejo ha fet declaracions esclatants a l’Audiència Nacional, desvelant que els serveis secrets del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) mantenien com a confident a sou un terrorista islamista de qui sabien que preparava un atemptat a Catalunya l’agost de 2017. Van escoltar impassibles via telèfons punxats com l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satti, mutava una colla de joves inadaptats fills de la immigració en assassins de masses.

La raó que explica perquè això ha desfermat una tempesta política a Catalunya, però tan sols un murmuri a la pell de brau és que nosaltres no gaudim dels mateixos drets que d’altres súbdits del rei d’Espanya.

Si els catalans fóssim ciutadans de ple dret:

  • Un personatge tan tèrbol com Es-Satti no hauria esdevingut mai imam de Ripoll el 2015. El CNI fins i tot el va ajudar obtenir la feina. Els Mossos haguessin vist que tenia greus antecedents penals per tràfic de drogues a la base de dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), depenent del ministeri de Defensa. Ai las, hi tenien vetat l’accés. Ja aleshores es feia palès que la unitat de la pàtria passava per sobre de la seguretat pública a Catalunya. Espanya ha jugat amb la vida de tots: independentistes, unionistes, espanyols i estrangers, i la va fer perdre a 16 persones innocents.

 

  • Ni l’Audiència Nacional ni els partits borbònics del Congrés dels Diputats (amb la imperdonable abstenció de Podem/Comuns) haurien vetat les insistents exigències catalanes d’investigació dels lligams entre Es-Satti i el CNI. Jutges i opinadors amb tuf del règim anterior les han menyspreat com a “teories conspiranoïques” (sic).

 

  • I sobretot, quan les autoritats espanyoles reberen indicacions que Es-Satti ultimava un o més atacs terroristes, haurien actuat immediatament per avortar-ho. El CNI va deixar fer, tot menystenint un risc imminent i enorme perquè era confident seu, o perquè ja els anava bé “fer un ensurt” a Catalunya.

 

Algú s’imagina que un atemptat a Madrid no fos investigat ni en seu parlamentària ni judicial?

Ens cap al cap que els serveis secrets s’assabentessin d’un pla terrorista imminent contra espanyols “de veritat” i es quedessin de braços plegats?

Seria concebible que els policies que treballen a la capital de l’Estat no tinguessin accés a totes les bases de dades possibles?

La resposta a totes tres preguntes és un rotund “no” i tanmateix, és el que va succeir a casa nostra. Ens tracten com a ciutadans de segona, o fins i tot com a carn de  canó. Si l’Estat i els partits del règim continuen negant el dret fonamental a saber la veritat sobre el #17A de les víctimes, llurs famílies, i el públic, ens estaran confirmant de facto que podem pensar el pitjor: que la “democràcia plena” espanyola, per acció o omissió, ha comès terrorisme d’Estat contra Catalunya.

La càrrega de la prova correspon ara a l’Estat. La combinació de blocatge investigatiu i declaracions de Villarejo no es pot ventilar titllant l’excomissari de boig i prou.

La Convenció del Consell d’Europa per la Prevenció del Terrorisme, ratificada per la UE, defineix a l’article 6 “reclutament per al terrorisme” com “sol·licitar a una altra persona que cometi o participi en la comissió d’un crim terrorista, o que s’integri en un associació o grup amb el propòsit de contribuir a la comissió d’un o més crims terroristes per part d’aquesta associació o grup”.

Segons José Manuel Villarejo, el CNI va reclutar i pagar Es-Satti perquè formés un grup que faria “un ensurt a Catalunya” mitjançant la preparació d’atemptats terroristes. Això ja convertiria el CNI en responsable de terrorisme d’Estat, però és que, a més, tals atacs es van dur a terme. Hi va haver morts i efectivament, es va produir un intent d’intimidació de la societat catalana: per terra, mar i aire se’ns repetia que en circumstàncies tan difícils calia unitat i per tant, havíem de desistir del referèndum d’independència.

Ja hi ha el precedent dels GAL. Als anys ‘80, el govern del PSOE tirà pel dret davant l’amenaça d’ETA. El 2017, els catalans només ens disposàvem a posar urnes.

Terror d’Estat per a impedir de votar a la Unió Europea al segle XXI.

A Brussel·les se’ls gira feina.

 

Article anteriorToca el meu nom
Article següentCrueltat alimentària
Consultora internacional en comunicació pública. Mestratge en Relacions Internacionals per Columbia University; Mestratge en Estudis Europeus i llicenciada en Dret per la UAB. Des de 2007 ha impartit classes a la UOC i a l'Escola Superior de Relacions Públiques (ESRP) adscrita a la UB. Candidata a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de 2019 a la llista unitària de Junts per Catalunya amb el President Carles Puigdemont.