Quan era més petita creia que no podia ser Nadal a Barcelona perquè no hi havia aquelles muntanyes que envolten la plana de Vic i que tant s’assemblen a les de suro que cada any posàvem al pessebre. Tampoc no hi feia fred, a Barcelona, ni hi havia camps i turons per on devien passar els pastors per dur regals al nen Jesús. De nit, dalt dels turons hi havia estels de Natzaret penjats del cel, i cada vegada que els buscava només en veia un, que de ben segur era el que duia a l’establia. Sempre vaig creure que la comarca d’Osona era el més semblant a Betlem, i encara ara tinc la sensació queTaradell és l’únic lloc on he crescut sense fer-me gran del tot.Tots els seus escenaris em porten els mateixos records cada cop que m’hi deixo caure. Enguany, com que la cosina més petita ja no s’adorm pels racons, anem a la missa del gall per primera vegada. Hi anem a peu, i és bonic veure llum a totes les finestres i sentir alguna nadala de molt lluny. Els carrers són deserts, i els pocs que hi transitem ens dirigim a l’església. El capellà desvarieja una mica, i m’adono que aquesta em semblaria una missa com les altres sino fos perquè és tan tard i avui hi som tots. Miro enlaire i revé aquella sensació de petitesa davant del misteri que deu ser Déu, davant de la fe que sempre ens acompanya i que ens consola més que no pas ens redimeix. Les columnes que hi ha pintades al fons i que sempre havia desitjat tocar per comprovar que no eren de veritat continuen impecables, i miro les meves cosines petites i recordo com només hi havia dues coses que m’imposessin un respecte immens, segurament desmesurat: les esglésies i el meu avi Vila. A missa, sempre havia cregut que creuar les cames era de molt mala educació, i ho havia de ser per força perquè amb les cames creuades s’hi està molt còmode i a missa no s’hi va per estar còmode. Per no semblar una nena petita mai no volia asseure’m quan tocava estar dret, i el capellà ja podia fer la seva, que jo m’entretenia mirant el sostre, tan alt, que tan de respecte imposava i era alhora tan fascinant. Suposo que una mica també és per això que tinc fe encara ara, passats alguns anys. Les nits de Nadal ens ha vist créixer, però no ens han fet nens grans.
