Dissabte feia molt bon dia, quasi primaveral podríem dir, les botigues al carrer a Vila-seca tot un èxit tant pels comerciants com per participació i ambient i a la tarda sessió de cinema amb les nenes, sessió en català a un quart de cinc als cinemes de l’Olzina Center de Vila-seca, en una sessió d’aquelles a meitat de preu que fan que el cinema s’ompli fins a dalt de gent, pel fet del preu, és clar, i no perquè la pel·lícula sigui en català. Mentre estava veient la pel·lícula i l’actitud de certs pares i fills no podia deixar de pensar en Darwin i l’evolució humana i en la feinada que els esperava als pobres encarregats de la sala un cop acabada.

Les pel·lícules en català són una molt bona cosa, almenys per a mi, crec que és una bona mesura tot esperant veure els cinemes plens de pel·lícules sempre en la nostra llengua o en versions originals subtitulades en català, tot arribarà… “Pluja de mandonguilles” tocava aquest dissabte, el títol ja ho diu tot, no cal esperar una obra mestra, només hora i mitja de distracció infantil, que s’ho passin bé i endavant. Si sou pares, tietes, avis, fans del cinema de dibuixos animats i us ha tocat anar-la a veure recordareu una escena de la pel·lícula on no parava de nevar directament grans boles de gelats de tots els gustos per fer feliç a un nen que feia el seu aniversari aquell dia, en aquell moment no vaig donar-li importància… Ara penso que no m’he parat a mirar si dilluns era l’aniversari de l’Hereu…

No serà per falta de previsió ni d’avisos, no podran dir que ha arribat la “nevada perfecta” d’efectes imprevisibles perquè tot el cap de setmana els mitjans de comunicació tant escrits, com digitals com audiovisuals n’anaven plens d’aquesta gran nevada que s’aproximava a Catalunya i que cauria fins i tot a cota zero. A Vila-seca ens feia il·lusió, la veritat… No som terra de neu i poquíssimes vegades podem veure-la per aquí i feia gràcia la idea. Estava clar que no calia acumular sacs de sal al pàrquing, ni anar a buscar els esquís al traster, ni començar a demanar huskies entre el veïnatge perquè tiressin del trineu, però una mica de pinzellada nevada feia gràcia, però res… A Vila-seca va nevar tímidament i a estones amb més força al llarg del matí però no va cuatllar.

Com tot en excés no és bo i amb la neu va passar el mateix, de l’alegria de la gent en veure-la caure a causar multituds de problemes i un gran caos generalitzat si no para de caure i les previsions no estan ben fetes. Si quan la sequera la sol.lució d’en Baltasar va ser resar a la Moreneta, en Boada aquest cop va confondre una línia d’alta tensió gironina amb en Wally i no sabia ben bé per on parava, sempre és més fàcil que les culpes siguin dels altres, és clar…

La seva desinformació i el seu caos comunicatiu ha estat, de nou, més que evident, potser aquest cop han fet alguna cosa més del que sembla, però la sensació d’improvisació quan milers de ciutadans havien de fer nit a la carretera o a pavellons poliesportius i ells eren incapaços fins i tot de donar xifres, ha estat ben gran.

Amb la nevada del 2001 només cal consultar l’hemeroteca i veure que deien aquests “senyors” i com atacaven al Govern de Convergència d’aquell moment, ara l’Hereu dona la culpa del caos de BCN als habitants de l’àrea metropolitana, el Saura, tornat de Mallorca on ja no tenia que haver anat sabent les previsions que hi havia per dilluns i que ja es sabien quan va marxar, defensa la gestió realitzada (això em sona, no?) i al 2001 en situació similar deia que la situació augurava la descomposició del Govern català (en això, versió 2010, si que li dono la raó), prou ja d’ineptitud, sisplau!

Aquí tots hem pecat d’ingenus, d’estirats, d’arrogants, ignorant les previsions, creient que no n’hi hauria per tant i sortint a les carreteres sense dubtar-ho, agafant el cotxe per tot, sense saber ni posar unes cadenes… Però i el Govern? Ells malgrat a hores d’ara desgovernin no és això el que han de fer i han de tenir previstes les pitjors de les situacions, no poden fer com a nens petits i donar la culpa al temps, als “imprudents” ciutadans que circulen per les carreteres, a les elèctriques… a tothom menys a ells mateixos. Com volem fer uns Jocs Olímpics d’Hivern Hereu si quedem col·lapsats al moment? Trens desapareguts, busos fantasma anunciant la seva arribada imminent i no apareixent mai. Ja tenim la neu aquí, la Moreneta va fent la seva feina, Baltasar… ara falta organitzar-nos, però per sort, aviat això ja no serà feina vostra.

No va ser com a “Pluja de mandonguilles” amb l’Hereuet veient caure la seva estimada neu en forma de gelat, imaginant remuntadors al Tibidabo i amb els avis del casal canviant la petanca pel cúrling, al Facebook deien que molts alcaldes de poble estaven amb el tractor traient la neu dels carrers de la seva vila i reclamaven on estava l’Hereu amb certa ironia. A mi, sense voler-ho, em venia al cap la imatge del Clos amb l’autobús del Carlinhos Brown, què hi farem!

No diguis que només va ser neu, diga-li també ineficàcia i mala gestió, amic meu.

P.S. Fotografia de la meva germana Remei als inicis de la nevada a Barcelona.