Corre per les xarxes de fa uns dies aquesta nota apòcrifa, a la que de primeres no varem fer massa cas, doncs ‘prima facie’ pot semblar un intent burd de filtració intencionada i falsa, però l’apel·latiu apòcrifa al propi titular ja ho desmenteix, i una relectura ens porta a pensar que tot plegat no és altra cosa que un ‘desideràtum’, potser un petit ‘divertimento’, potser una discreta queixa d’un creient (un clergue, un home docte i discret amb una estona de desvagança a la seva cel·la?) d’un cristià català que, davant el mes històric que la Pàtria encara, explica com voldria que els seus pastors s’identifiquessin amb el tuf que les seves ovelles exhalen, que no sempre passa.

En fi, per la seva actualitat, per la bellesa del text i per allò que transmet (i no sense deixar d’advertir sobre el seu caràcter apòcrif), i perquè compartim el seu sentit, no ens podem estar de publicar-lo:

El proper 27 de setembre els catalans són cridats de nou a elegir els seus representants al Parlament de Catalunya. Com hem fet en ocasions semblants, volem oferir la nostra col·laboració, com a bisbes, al present i al futur de la nostra societat.

Aquesta vegada no repetirem allò que, en època d’eleccions, és obvi per a tota consciència que vulgui ser fidel als principis cristians: el deure de votar com a moment privilegiat de participació, el treball sostingut per superar la crisi econòmica, el respecte als principis ètics fonamentals, el treball per la justícia i l’afavoriment del bé comú, el servei als descartats de la nostra societat, la promoció de l’entesa entre els ciutadans.

En diverses ocasions hem donat fe de la identitat nacional del poble català. Les eleccions que ara es disposa a fer tenen un plus afegit, no són unes simples autonòmiques. Constatem que, després del restabliment de la democràcia, ara ja s’ha esgotat el model de l’Estat de les autonomies, especialment perquè els diversos governs centrals no han donat suport a l’Estatut votat pel poble català i ratificat per les Corts Generals. D’aquí ha nascut un legítim desig, propi també d’altres nacions sense Estat i previst per la Doctrina social de l’Església, d’avançar envers una sobirania que, si el poble ho desitja, arribi a la constitució d’un Estat propi. Les manifestacions pacífiques d’aquests darrers anys en la Diada de l’11 de setembre mostren que és un desig amplament compartit.

No havent estat concedits altres canals per a dur a terme el dret a decidir, les properes eleccions tenen, de fet, un caràcter plebiscitari. Així ho reconeixem, i per això invitem tots els ciutadans a no considerar el procés de la nostra societat com un problema sinó com un camí perfectament legítim en democràcia.

Ens comprometem, com sempre, a valorar les “arrels cristianes de Catalunya” i a estar “al servei del nostre poble”. No volem que l’esperit que impregna tants fidels del nostre país –cristians practicants i ciutadans no practicants però respectuosos amb l’Església–, quedi diluït fins al punt que, de cara a enfora, sembli que el procés present tingui unes connotacions laïcistes, que no corresponen a la realitat. Especialment invitem, com feren els nostres predecessors fa trenta anys, els cristians espanyols a entendre el perquè del nostre moment actual, viscut amb esperit dialogant i pacífic.

Encomanem a la Mare de Déu de Montserrat, la nostra Patrona, d’aconseguir per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.

                                                                                                                    Setembre de 2015