Cada vegada que es debat el “com” consolidarem la independència del nostre país és desconcertant veure com únicament es planteja des de la òptica de la cosa pública. Que si tindrem una hisenda pròpia, els serveis d’espionatge, l’exèrcit; però tanmateix, encara no he escoltat ningú autoritzat que digui en veu alta com s’implantarà l’actual sistema que garanteix els drets de propietat privada de les persones. Per què un País és seriós, quan té al seu darrera un sistema sòlid i segur en matèria de protecció de la titularitat de béns i drets.

D’aquí la importància del Registre de la Propietat, del Mercantil, i del Notariat (aquest últim, com a filtre bàsic). Si bé és cert que habitualment s’ha associat la figura dels Notaris i la dels Registradors com unes persones que parlen castellà, tenen un despatx amb l’aire acondicionat molt alt, i gaudeixen d’una inevitable enveja col·lectiva pels seus honoraris, no podem menysprear que la seva funció és la peça angular del què es coneix com a “seguretat jurídica” entre particulars.

No obstant això, hem de ser conscients que avui en dia, el sistema garantista de la propietat està en mans dels funcionaris del Ministeri de Justícia, i per tant, de l’Estat Espanyol. I alhora, com ens passa amb la Jurisdicció, la majoria de Registradors i Notaris no són catalans. No pretenc deixar una ombra de sospita ni d’alarma, però sí posar en coneixement que qui té l’arxiu, i la seva clau, està en un edifici a 600 km de Barcelona.

I què es pot fer davant d’això? En primer lloc és vital crear una Direcció General del Registre i del Notariat, format per notaris i registradors que lluitin per la independència de Catalunya, amb la finalitat primordial de planificar el traspàs de tots els assentaments registrals catalans, així com programar una estructura idèntica que depengui de la Conselleria de Justícia (el sistema registral espanyol és dels més segurs jurídicament, del món. Per tant ja ens va bé). Amb paraules que ens entenguem: començar a fer fotocòpies i a estrenar un nou fitxer. I en segon lloc, estudiar la manera de assegurar una fornada de juristes amb les degudes aptituds que assegurin que les notaries i els registres continuaran obertes.

El motiu bàsic és que la independència de Catalunya no es durà a terme sense assegurar prèviament que es respectaran certes regles del joc. Cuba i Veneçuela no són exemples a seguir. Per tant, resulta imprescindible garantir la propietat dels immobles i de les empreses mitjançant un sòlid sistema registral, ja que em fa de mal refiar que la monja Teresa Forcades i l’Ada Colau s’hagin parat a pensar la manera de protegir la propietat privada de Catalunya.

Àlex Serrahima
Santa Coloma de Farners. Advocat i silvicultor. Assessor jurídic del Consorci Forestal de Catalunya, patronal dels propietaris forestals. Gestor de boscos familiars. "Als pagesos no cal que ens cuidin, ni que ens estimin; només que ens deixin viure". Humanisme, territori i independència.
@alexserrahima

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorOpi i anestèsia
Article següentIntelligenti, pauca