Llengua anglesa, ànima catalana i cor vigatà. Núria Graham ha omplert la sala 1 de l’Apolo amb una veu trencada però guerrera i un discurs íntim però ocurrent. La cantant i compositora ha presentat el seu nou àlbum Marjorie on torna a lluir el seu folk-pop característic amb tocs de poesia quotidiana i pinzellades de psicodèlia.
Amb només 22 anys Núria Graham, amagada darrere una guitarra trepitja amb força l’escenari, cantant noves cançons, més personals i genuïnes. Marjorie és el nom del tercer LP i de l’àvia paterna de la cantant, un títol molt personal, que Graham tenia ganes de presentar. Quan somiava abans de començar la carrera artística professional pensava en Marjorie com a nom artístic, però després va apostar pel seu propi nom, i ara per fi rendeix homenatge a aquest nom tan estimat per ella.
Recita temes nous i temes antics, ens presenta Connemara, parlant d’Irlanda, la seva segona pàtria, i d’una història tràgica protagonitzada per una noia que es pren a vida. Però no tot són tragèdies, Graham també desperta les cames més ballarugues amb Cloud Fifteen, l’èxit indiscutible de Does it ring a bell?.
La musicalitat tendre de la veu de Graham contrasta amb una energia fervent sobre l’escenari. Amb una completa sincronització amb els àngels que posen ritme a la seva veu. Els jocs de llums i ombres juguen un paper essencial en una escenografia discreta i sense pretensions.
L’any 2015 va debutar amb First Tracks quan només era una adolescent, però el segon àlbum Does it Ring a Bell?, va suposar un punt d’inflexió a la seva trajectòria. Graham ens recorda a les decadents melodies de Jeff Buckley, les veus dolces de les compositores contemporànies com Birdy i la presència alternativa de St Vincent.
La nova programació del festival Guitar Festival reuneix diferents artistes vinculats al món de les sis cordes, i Núria Graham no podria encaixar millor en l’elenc. Nascuda a la bora, però amb projecció internacional, sempre acompanyada de la guitarra elèctrica, i encapçalant el llistat d’artistes joves.
