Una lectora criticava carinyosament la llargada dels meus articles. No sé fer-los més breus, mestre Ostrogorski. Per cada un dels capítols del vostre llibre em surten un mínim de quatre regles! I no m’agrada resumir-les massa perquè es perd tota la complexitat de les vostres reflexions. Concretament avui ens parleu de com la mateixa democràcia deixa molt que desitjar perquè acabem pervertint els seus principis amb tanta facilitat… Lectors, deixeu que novament les reflexions d’Ostrogorski ens guiïn pels paranys del sistema democràtic. I sobretot, no ens cansem mai de votar!
Regla 35: totes les opinions s’han de poder desplegar amb total llibertat i han de permetre actuar. En el vertader règim democràtic, l’opinió es determina per la raó que s’imposa en la discussió, mentre que en el govern despòtic, l’opinió és definida pel prejudici i el sentiment.
Estem segurs que en les discussions busquem imposar la raó? O simplement repetim frases fetes, deixem que els sentiments ens portin, i no sabem destriar els arguments dels prejudicis? Sobre la independència. Sobre l’1O. Sobre la sentència. Intenteu recordar com en els darrers anys, el relat, les opinions fetes pels telepredicadors d’un bàndol i l’altre han estat el fil conductor de moltes de les nostres converses. I com de difícil se’ns fa, amb el sentiment a flor de pell de trobar raons en lloc de sentiments. Costa tant mestre quan t’acusen injustament, quan et provoquen, quan els estats utilitzen la força contra les raons, costa tant ser raonable… Però no tenim opció si volem mantenir-nos en democràcia. Imposar només les idees per la raó. Costi el què costi, cal fugir de temptacions que acabin les discussions amb l’ús de la força.
Regla 36: “Els partits tradicionals sovint s’oposen a les discussions en nom de l’honor del partit, privant sovint a les minories de participar en la discussió, evitant la formació de nous grups polítics i l’evolució de les idees”.
Aquest és el primer i gran parany mestre. Evitar plantejar els problemes. Evitar les discussions. Així de ben segur que, sense discussions, sense debats, no hi ha diàleg. En nom de l’honor d’Espanya, els partits espanyols obvien el debat. Les minories independentistes han de patir l’aïllament. I tanmateix, han sorgit nous grups, han aparegut nous líders en els darrers anys que han fet possible que es forcés el debat sobre Catalunya. Malauradament, el debat sobre l’encaix de Catalunya ha quedat exclòs de la democràcia Espanyola. Com molts altres debats: el paper de la monarquia, el problema del dèficit públic, el paper dels oligopolis, el veritable debat sobre el medi ambient i un llarg etcètera que qüestions polítiques de primera magnitud sotmeses al silenci dels partits tradicionals.
Regla 37: Entrebancant el lliure joc de l’opinió, els partits amb la seva obsessió pel control minen el mateix fonament de l’ideal democràtic basat en la lliure discussió d’opinions i fomenten el despotisme del govern de l’opinió i les temptacions absolutistes de les majories.
Al·lucinaríeu mestre Ostrogorski si sabéssiu que el PSOE ha tornat a convocar eleccions generals perquè vol governar amb majoria! Està obsessionat pel control de les institucions de govern i la temptació absolutista de disposar d’una majoria que eviti el pacte. El problema major de la democràcia espanyola no és ni l’aparició de partits d’esquerra una mica més radicals, ni l’existència endèmica de partits nacionalistes. És l’obsessió per evitar el joc democràtic del pacte i la negociació. Quin ridícul democràtic i quina por a l’hora.
Regla 38: “El conformisme desseca els ideals, i empobreix la democràcia perquè adorm les consciències i la intel·ligència dels ciutadans”.
I per acabar, ens alliçoneu sempre en la mateixa direcció. Que no defallim, que persistim, si ho voleu, que ho fem tantes vegades com calgui. Si, el veritable creador d’aquesta idea tan emprada en els ambients independentistes era realment d’Ostrogorski. Torne-m’hi, Sempre torne-m’hi. Però si us plau, amb una mica més de, com us ho diria sense ofendre sensibilitats hiperventilades, … Amb una mica més de seny aquest cop.
