En Pedro Sánchez és un heroi, no en tinc cap dubte. D’entre tots els mortals socialistes d’Espanya, en Pedro ha estat triat per ser el nostre líder, i s’ho ha ben guanyat.
Un home aparentment normal, escollit entre els seus per després ser destronat. Un home a qui les pressions dels poders fàctics de l’Estat no van poder sotmetre, un polític valent que va travessar carreteres d’incertesa per finalment tornar a regnar.
El destí d’un heroi està escrit i la seva missió és clara, però tots els herois que conec inicien el seu camí tot refusant acomplir la seva missió. Quan comença la història, l’heroi mai està del tot preparat i sempre necessita algú que el guiï: un mentor.
Ho hem vist en multitud de pel·lícules: la Fada Madrina ajudant a la Ventafocs a convertir-se en princesa, en Yoda guiant a Luke Skywalker o en Gandalf alliçonant a en Frodo. Tots els mentors aporten un poder o una lliçó vital als herois, aquella cosa que a tots els hi falta per a poder completar el seu viatge vital i complir amb la seva missió.
Més tard, els herois passen unes proves complicadíssimes que els fan dubtar dels seus principis, travessen un període llarg d’incerteses, lluiten i per fi, tornen per afrontar el seu destí i convertir-se en allò que han nascut per ser.
Quan observo al nostre heroi, a en Pedro, no puc evitar preguntar-me: quin és el seu destí? Si en Pedro hagués nascut per a fer front a l’establishmnet i liderar un Govern d’esquerres a l’Estat espanyol, la missió ja s’hauria completat en la legislatura anterior. Així doncs, quina és vertadera missió d’en Pedro?
Aleshores penso: i si el seu encàrrec com heroi és en realitat contentar a la CEOE i sostenir el règim del 78? Si fos així, en Pedro ja hauria declinat l’oferta amb el seu “No es No” a Mariano Rajoy; ja hauria superat tot de proves com haver d’explicar què caram era allò del “Gobierno de cooperación”; i ja hauria tornat com a flamant candidat a les eleccions del 10N amb una clara determinació: “Ahora, Gobierno”.
Potser al nostre estimat heroi només li faltava un mentor, algú que li ensenyés la clau per guanyar eleccions i governar mantenint feliços als poders de l’Estat i alhora als teus votants. I aquest mentor, sense cap mena de dubte, és en Mariano Rajoy Brey.
En Mariano ha plasmat -perdoneu el joc de paraules- la seva gran virtut en el nostre heroi: no fer absolutament res. Si van mal dades Pedro, no facis res. Si has de negociar uns pressupostos, res de res. Si has de formar Govern, no moguis un dit. Així, estimat Pedro, et podràs convertir en l’heroi que portes dins. Ara estàs preparat. Ahora, España.
