És clar que la independència és una necessitat. Una necessitat també estètica, d’endreça i d’higienització. I, per descomptat, lingüística. Les llengües no són intercanviables. ¿Quina és la teva llengua, quina la teva manera de veure i entendre el món i els seus objectes? Qüestió sensible, sí. Però d’entrada no és el mateix “buenos días” que “bon dia”. I “El 9-N va vent en popa”, llegeixo en un titular ben gros d’un diari digital de força referència. Malament rai si és així. “Vent a favor” o, fins i tot, aquesta expressió més gallinàcia que diu que “totes li ponen”. Em costarà molt d’acceptar que a Catalunya el castellà tingui també la consideració de llengua oficial. No m’agrada gens, i m’incomoda, la posició, per exemple, de Plataforma per la Llengua i del seu president, Òscar Escuder. ¿Què vol dir això dels ciutadans que no hagin après la nostra llengua també puguin adreçar-se a l’administració en castellà? ¿Tan enzes els considera, aquests ciutadans, que no els creu capaços d’aprendre-la i de poder fer-ho a més a més de franc? ¿O és que, tal vegada, aquesta expressió amaga el consentiment de permetre’ls que no els doni la gana de saber-la i de fer-la servir? Aquest senyor que dic continua afirmant que nosaltres volem que la llengua de l’estat i del país sigui el català, però també volem un estat inclusiu on ningú perdi drets. ¿De quins drets parla? ¿Què ve a ser això d’estat inclusiu? ¿Ha d’incloure també els babaus -que en castellà en diuen “papanatas”- de la correcció política, aquesta carrincloneria? Un poc més de rigor, senyors. Parlem de llengua oficial. I ja sabem, ho sap tothom, que a Catalunya, i als altres països que també la tenen com a pròpia, a banda del català es continuaran usant totes les altres llengües que avui s’hi parlen i que no seran pas de cap manera perseguides ni molt menys prohibides. D’oficial, però, tan sols una si és que hem de ser un país seriós. Si no ha de ser així, avisi’n. A mi segurament no m’interessarà gens. I Déu sap com voldria no haver-les de dir ni de pensar, totes aquestes coses. Senzillament perquè aquest país nostre fos un país normal i no tan sotmès ni adulterat. Ni tan mentalment ocupat. I colonitzat.
