Peces-Barba no té raó quan diferencia els bombardeigs i les bombes i els morts, aquí s’equivoca, però no s’equivoca en comparar Catalunya amb Portugal; aquí atina molt. I és per això que el felicito, res millor que tenir les coses clares, ens ha fet un favor.
El que no és tan agradable i el que finalment m’ha fet escriure aquestes ratlles, no en el format en vers com és habitual, sinó en aquesta prosa apressada i per força poc ordenada, és escoltar tots els catalans que aquest matí es queixaven amargament de les paraules en qüestió. És realment preocupant que ens sorprenguin i que li demanem al pobre home castellà que es disculpi.
Catalunya pateix la síndrome d’Estockholm. Amb tants anys de segrest i opressió ja no ens enrecordem de res, hem perdut la claredat i l’energia, ens pensem que el que tenim és la llibertat i que així anem fent i feliços, per sort un dels segrestadors ens ha recordat que sí, que efectivament estem dominats i que va ser per la via militar, per la força, i que no ens pensem que estem aquí gratuïtament, que ens cobren els tributs i que per això treballem per ells.
En Peces-Barba ens ha fet una feina que molts de nosaltres no hem estat capaços de fer.
Senyors i Senyores segrestats, no veieu que ens estan obrint la porta, potser que anem sortint no?
