Setmana del Primer de Maig, encara amb una situació d’atur, precarietat econòmica i conflictes laborals i socials: Panrico, TV3, Alstom… Notícies contradictòries: recuperació de l’economia, estancament del nivell d’atur, anuncis de nous ERO i centenars de milers de persones a Catalunya ja sense prestacions ni subsidis. El sistema segueix fent el ronso. Primer el capital, després les persones. La realitat s’entossudeix a mostrar-nos-ho així. Respon a la realitat la percepció que tenim de que la recuperació econòmica és –si és que existeix- només dels mercats financers, però no va acompanyada d’ocupació ni de la recuperació de les retallades socials perdudes durant el camí de la crisi? Encara estem immersos en un entorn hostil, malgrat que les durícies de tant anys apaivaguen una mica el patiment moral. Ja ens hem fet a la situació.
I a Roma, setmana de rumors successòries a la seu episcopal barcelonina. El cardenal Antonio Cañizares, perfecte de la Congregació per al Culte Diví, sona com a substitut del cardenal Martínez Sistach. Rumors rebuts amb recels, deguts a les opinions manifestades en el passat pel bisbe emèrit de Toledo respecte al bé moral de la unitat d’Espanya que els catòlics, segons ell, haurien de defensar. El cardenal Cañizares és valencià, però podrà arribar a comprendre la realitat social catalana, el sentiment i el desig d’una part important del seu ramat? Faria servei a la “consigna” de Francesc de ser pastor amb sentor d’ovella? El problema és que Cañizares ja ha manifestat públicament la seva opinió política i moral respecte de la cosa. Deia sant Joan XXIII que, establert que tots els pobles han reivindicat la llibertat, no hi haurien pobles que dominin altres ni que se subjectin a una potestat aliena. I sant Joan Pau II va reblar-ho afirmant que el camp dels drets de l’home s’havia estès als drets dels homes i les nacions. Que els catalans som homes queda fora de tot dubte, el problema és si el cardenal valencià podria arribar a entendre que som un poble i una nació diferenciada (diferent, ni millor ni pitjor) de l’espanyola.
