La cultura espanyola està revolucionada per un vaixell que duia un quadre de Picasso mar ellà cap a Suïssa, diuen. Uns agents van trobar que el Botin, dels Botin del Banco de Santander, s’enduia a l’estranger una obra de Picasso. El quadre era seu, però el Ministeri espanyol de Cultura no el deixa sortir de l’estat. Quan l’enxampen, se l’emporten de seguida cap a los Madriles, cap al Reina Sofia. No els va passar pel cap, ni per un minut, de portar-lo al Museu Picasso de Barcelona, lloc on hi ha la millor col·lecció de picassos de la península.Ja se sap que pel Ministeri, Madrid és Madrid i Barcelona és de províncies.
D’aquest quadre en va informar Le Monde i tota la premsa mundial. A més podem afirmar que era una de les obres que el pintor va fer quan vivia Gósol, al Berguedà.
Gósol, per cert, també té un centre d’interpretació de Picasso, i el seu ajuntament té cura de forma extraordinària de difondre l’obra gosolana picassiana. Però a Madrid, tant el ministre Wert com el Íñigo Méndez de Vigo y Montojo, només tenen Madrid al cap. Per cert en Méndez Vigo té un passatge a Barcelona, on hi ha l’Institut Italià, entre Aragó, Roger de Llúria, Pau Claris i Consell de Cent. El nom li ve d’un Santiago Méndez de Vigo militar liberal i espanyol. De casta le viene al galgo, dirien a les espanyes.
Per saber de tota l’obra gosolana de Picasso podeu consultar l’Erol Núm. 108 “Picasso a Gósol”. Si no ens entenen, no ens donen el que ens toca, sotmeten a Catalunya a un embargament dels nostres propis tributs… que no es queixin si el poble només demana independència.
