Crec que tothom sap que els plàstics són un greu problema. Potser no som prou conscients de la nostra voluntària o involuntària participació en l’agreujament del problema. Seria interessant saber tot el plàstic que cadascun de nosaltres gasta al dia. No crec que això fos fàcil, però ens en podríem conscienciar una mica més.
El nombre de coses embolicades amb plàstic és enorme. Podem trobar embolcalls per llibres, fascicles, embotits, fruita, entrepans, lots d’ampolles o llaunes de refrescos, i un llarg etcètera. Segurament, qualsevol cosa que compreu vindrà amb plàstic. Trobareu mil i un objectes fets amb plàstic que cada dia feu servir i llenceu. Trobareu o fareu servir bosses. Moltes ampolles són de plàstic. El fil de pescar o el pal del caramel també ho són. No cal esprémer gaire el magí per adonar-nos de la presència del plàstic evident, és a dir el que es veu. Hi ha molt plàstic invisible i no ens adonem del consum que en fem. Un exemple són les microfibres de plàstic que s’utilitzen en la confecció de roba com ara nilons, polièsters, poliuretans, acrílics, silicones… Quan rentem la roba, petites partícules de plàstic, micro- i nanoplàstics van a l’aigua de rebuig.
Els plàstics de mida visible com ara ampolles o bosses que trobem als camins, rius, platges, i mars causen dany a la fauna i la flora, però molt més ho fan els micro- i nanoplàstics que es van formant conforme els trossos grans es van trencant i degradant. Els grans, de molt impacte visual, els podem collir fàcilment, les micro- o nanopartícules no.
Els micro- i nanoplàstics també van a parar a l’aigua de beguda i s’incorporen a la cadena alimentària. Els nostres aliments i l’aigua en contenen. L’aigua d’ampolla té moltes més partícules de plàstic que la de l’aixeta, que també en té.
Tal com diu l’Agència catalana de seguretat alimentària, els microplàstics i nanoplàstics engloben una gran diversitat de mides (de 0,001 μm a 5.000 μm) i formes (fragments, pèl·lets, perles, fibres, escuma, pel·lícules), i poden estar compostos de diferents tipus de materials plàstics. Són difícils d’eliminar
Podem prendre algunes precaucions per eliminar aquestes partícules a l’aigua de beure. Els filtres convencionals no serveixen. Potser el millor sistema assequible sigui fer servir aparells d’osmosi inversa.
Les autoritats europees han elaborat directives per anar eliminant els plàstics i hi ha campanyes per aconseguir reduir el seu ús, però a hores d’ara són totalment insuficients. Totes elles fixen llargs terminis per no malmetre l’economia.
Tots nosaltres haurien de ser part activa en ajudar a suprimir el seu ús i, en allò que ens sigui possible, no fer servir plàstics. L’administració hauria de ser responsable de formalitzar legalment la supressió.
Amb tot, ens trobem amb coses molt curioses que ens han de fer reflexionar sobre el grau d’estupidesa social.
Revetlla de Sant Joan o qualsevol altra festa sonada. Hi ha focs artificials Tanqueu els ulls i imagineu uns coets llençats des de la platja. Esclaten sobre la mateixa platja o sobre el mar, tot donant lloc a bellíssimes estrelles de colors.
A l’endemà passegeu per la platja. A banda dels embolcalls de petards i coets i de la porqueria deixada pels habituals mal educats, hi trobareu els residus de petards, castells de foc, coets, etc. consistents en diminutes peces de paper i cartró, varetes de fusta dels coets i, naturalment, quantitats de bocins de plàstic amb el que es fabriquen les carcasses que esclaten.
Una part, el mar, amable, ens ho retorna, moltes deixalles passaran a formar part d’allò que els animals marins, involuntàriament, ingeriran.
Els petits residus dipositats a la sorra, no podran ser eliminats per cap dels habituals mecanismes de neteja. Acabaran, més tard o més d’hora, al mar.
Amb certesa, totes les micropartícules produïdes en altres indrets també acabaran a l’aigua o els aliments.
Em pregunto, com una cosa tan òbvia no s’intenta evitar? Els focs artificials són atractius per molta gent i no seria acceptat intentar suprimir-los, però segur que no hi ha una alternativa al plàstic amb el que es fabriquen? El problema mundial de la contaminació per plàstics no es deu als focs artificials, però tot hi suma.
Seria relativament senzill legislar al respecte, segurament li tocaria al Parlament Europeu.
Aquest exemple em resulta proper en el temps i geografia. En podríem trobar molts més.
