Sempre m’he preguntat com és que polítics que surten ben valorats a algunes enquestes després tenen uns resultats electorals que no s’ajusten amb aquesta valoració. Apunto algunes possibles explicacions:

1.- L’enquesta parteix d’un univers, en aquest cas un conjunt de ciutadans d’un àmbit territorial, diferent del que pot votar al candidat valorat. Per exemple, demanar la valoració d’un candidat que es presenta només a Catalunya a ciutadans representatius de tot l’Estat. Aquí hi ha una primera distorsió.

2.- La valoració és personal i va referida a un candidat i la votació, excepte en el cas del Senat, és d’una llista sencera, representativa d’una força política. Dit d’una altra manera, hi ha qui vota sigles, sigui quin sigui el candidat i qui vota el candidat, siguin quines siguin les sigles. En el cas d’eleccions al Congrés o al Parlament les sigles tenen major importància i aquesta disminueix com més s’apropa l’elector a l’elegible, cas dels municipis mitjans i petits, on el perfil personal del candidat a alcalde té molt de pes. Òbviament això no treu importància als efectes electorals de presentar un o altre cap de llista en eleccions parlamentaries perquè una mala designació de candidat resta més vots que no pas suma a les sigles l’aposta per un candidat que s’identifiqui plenament amb el gruix del partit.

3.- La puntuació que obté cada polític és el resultat de la mitja aritmètica de puntuacions que li ha donat cada entrevistat. I cada entrevistat valora a cada polític. Així, el ciutadà preguntat assigna millor puntuació al líder del partit amb el que es sent més identificat i pitjor puntuació a qui veu com a principal adversari. La resta de líders queden sempre entremig perquè no obtenen d’aquella persona ni més alta ni més baixa puntuació. La ordenació final de puntuacions ens dona un resultat on han influit considerablement per determinar qui està més ben valorat l’opinió de tots aquells que, malgrat no castigar amb la pitjor nota a aquest polític, tampoc el votaran mai perquè no és el seu candidat sinó la segona o tercera opció. El més ben valorat serà aquell que a la millor puntuació que li donen els seus votants reals afegeix una segona millor puntuació de la resta.

4.- La informació prèvia sobre la puntuació d’un polític, en una enquesta concreta, influeix sobre els nous entrevistats que participen d’una posterior valoració. Dit d’una altra forma, la imatge d’un polític respon al seu discurs i accions però també a la percepció que les enquestes donen d’ell. Aquestes, siguin reals o maquillades, contribueixen a crear i consolidar bones i males valoracions. I acaben convertint en fets indiscutits el que eren simples puntuacions subjectives. L’entrevistat tindrà tendència a puntuar mes alt i evitarà puntuar més baix a qui, segons l’imaginari col.lectiu, abans ja ha estat ben valorat per una suposada majoria. Per això, el paper dels mitjans de comunicacio i la gestió informativa i venda que fan de les valoracions és tant important.

5.- Hi ha qui puntua en funció del que considera que és un bon professional de la política, tot i que no li inspiri prou confiança com per votar-lo. Seria el cas de qui valora a líders que diuen sempre el que el seu interlocutor vol escoltar, apareixen sempre al costat d’altres líders quan triomfen i porten tants anys en primera línea que ja els coneix tothom.

En definitiva, l’autèntica valoració dels líders polítics no està a les enquestes sinó a les eleccions. I en aquestes compten sigles i persones. Com més distància hi ha entre elector i elegit, més importància tenen les sigles per sobre les persones. Ara bé, una mala designació de candidat afecta més a la baixa els resultats que no pas aporta a l’alça un líder ja plenament identificat amb el gruix de votants potencials d’una determinada força política.

Carles Puigdomènech
Advocat. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Té un màster en Urbanisme. Ha estat professor associat de Dret Administratiu i Urbanisme a la Facultat de Dret de la UB. Fou diputat del Parlament de Catalunya per CiU la VI i VII legislatures. Membre cofundador de l'Associació El Matí. Casat. 2 fills.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorDe tot cor
Article següentLes ombres del poder II