Fa uns mesos vaig llegir un article de l’any 2022 que revisava el paper de la melatonina en les malalties respiratòries (1). L’article descriu els efectes beneficiosos de la melatonina en malalts amb COVID-19, EPOC, càncer de pulmó de cèl·lules no petites (no microcític) i fibrosi pulmonar. Segons els autors, hi ha un creixent conjunt d’evidències clíniques que demostren que la melatonina té un gran potencial en el tractament de les malalties pulmonars. Segons això, la melatonina exerciria un efecte positiu gràcies al seu paper com a antioxidant i controlant la producció de citocines proinflamatòries. És pertinent destacar que la melatonina no només es produeix seguint els ritmes circadiaris a la glàndula pineal. La melatonina es produeix en quantitats més elevades en altres teixits i òrgans, i és destacable l’intestí. La produeixen les cèl·lules enterocromafins de l’intestí. La melatonina circulant té un potent paper antioxidant.
Una altra publicació anterior, del 2021, (2) indica que canvis en la microbiota tenen efecte sobre la inflamació pulmonat i l’asma. Concretament, fan referència a la importància d’un microorganisme, la Roseburia intestinalis.
Un altre article, també del 2021, (3), ens diu que la melatonina intestinal exerceix diversos efectes biològics sobre el cos. Va més enllà, i assigna a la Roseburia hominis, eficaç productora de propionat i de butirat, una correlació positiva amb l’expressió de la melatonina de la mucosa del còlon.
El conjunt d’aquests articles, i altres que no cito, és que la melatonina intestinal té notoris efectes terapèutics sobre un conjunt de malalties pulmonars, i que la quantitat de melatonina intestinal que es produeix depèn, relativament, de l’estat de la microbiota. Concretament, citen la Roseburia intestinalis com a beneficiosa, i la Roseburia hominis com a específicament inductora de la producció de melatonina. No tinc informació sobre si tots els bacteris Roseburia serien igualment eficaços per incentivar la producció de melatonina.
Seria, doncs, de gran valor terapèutic estimular la producció de melatonina intestinal.
Una altra dada valuosa per a aquesta anàlisi és que la medicina tradicional xinesa fa servir la pell de cítrics, més específicament la de mandarina, com a eina terapèutica. Especialment, se li atribueixen propietats benèfiques per a intestí a la pell de Citrus unshiu, la mandarina Satsuna, una varietat de mandarina.
A què es deuen les propietats beneficioses de la pell d’aquest i altres cítrics? Hi ha diverses hipòtesis. Una seria la presència d’alguns flavonoides, especialment del quercetagetin, abundant en Citrus unshiu. Una altra hipòtesi és la del contingut d’un polisacàrid pèptic, un rhamnogalacturonan-I de forma altament ramificada (RG-I). M’inclino per donar gran importància a aquest polisacàrid.
Es considera que els polisacàrids pèctics tenen activitat moduladora de la microbiota intestinal. I s’associen a la millora de l’obesitat induïda per la dieta i la salut intestinal. Mitjançant la regulació de la microbiota intestinal, els polisacàrids pèctics exerceixen una àmplia gamma d’efectes biològics, com ara la inhibició de l’obesitat, la malaltia del fetge gras i la inflamació, i l’augment de la funció de barrera intestinal, i l’activitat que millora el sistema immunitari.
Jo no puc treure cap conclusió definitiva, caldrien assaigs clínics reiterats, però de la informació publicada dedueixo que som capaços d’estimular la producció de melatonina afavorint el creixement de Roseburia sp. Això ho podem fer amb la pell dels cítrics. No és gens dolenta. Jo fa ja molt que cada dia prenc el suc i el residu de diverses fruites i hortalisses triturades i la llimona la poso amb la pell. Cap gust desagradable. Mal no em farà.
(1) Role of melatonin in respiratory diseaes; doi: 10.3892/etm.2022.11197
(2) Roseburia intestinalis: A Beneficial Gut Organism From the Discoveries in Genus and Species; doi: 10.3389/fcimb.2021.757718
(3) Roseburia hominis Increases Intestinal Melatonin Level by Activating p-CREB-AANAT Pathway; https://doi.org/10.3390/nu14010117
