Mama, aquest any em vull disfressar de princesa: aquesta ha estat la sentencia del meu fill de cinc anys al iniciar la setmana de carnestoltes. Certament, jo no tinc cap problema en complaure’l, però, ai! quina polseguera ha aixecat tot plegat, i és que… és un nen, i sembla ser que no fa per nen això de disfressar-se de princeses. I jo voldria saber qui ha dit que no? Qui va ser qui va restringir les llibertats de tal manera que els nens han d’anar disfressats de monstres horripilants, superherois amb músculs de buata i qualsevol altre personatge que pugui dur espases o pistoles. Vull saber per què les varetes, la purpurina, les tiares i la seda vaporosa són coses de nenes.
Des que era petit han confós el meu fill amb una nena perquè porta cabellera llarga. Tant és així, que ell fa broma sobre el tema i repta a la gent que li diu “maca”: Sóc un nen o una nena?La resposta majoritària és : nena i és que, és clar, els nens han d’anar rapats, els cabells llargs són coses de nenes. La cosa porta cua. Ja aquest Nadal van saltar totes les alarmes quan va demanar una cuineta i no una pilota de futbol, ni una capsa d’eines ni tampoc un cotxe teledirigit, però, “per sort” no li van portar la cuineta i sí una capsa d’eines, sí un cotxe teledirigit i sí una pilota de futbol amb l’equipament complet per jugar, tot i que a ell no li agrada gens aquest esport, perquè, és clar, les cuinetes són coses de nenes.
Fa anys que la dèria del blau i el rosa va ser superada—recordo fa un parell d’estius aquella efímera moda on els nois vestien amb samarretes rosa arreu— el cert és que en les seccions de “joguines i disfresses per nens” no hi ha rastre de cap tonalitat rosa, i si en la secció de nenes hi ha cap tonalitat blava aquesta es compensa amb molta lluentor i quilos de purpurina. Val a dir, que qualsevol objecte amb purpurina és cosa de nenes. Palplantada al mig de la botiga espero a que m’atenguin, quan l’encarregada per fi ens pregunta quina disfressa desitgem, el nen crida: Vull una disfressa de princesa! La noia contesta: Molt bé bonica, tinc de la Blancaneus, La Ventafocs, t’agrada Frozen, preciosa? La resposta sí que la va deixar gelada: Sóc un nen. Immediatament em mira alleujada i em diu: ah! la disfressa és per vostè? No, per mi!- contesta el meu nen. La dona em mira amb una cara estranyada. Però si tinc unes molt adeqüades de ninja i de cavaller amb una espasa molt llarga i…I no tenen de princesa? L’encarregada torna a buscar-me amb la mirada, desesperada,però, jo fa estona que em miro l’escena recolzada a l’aparador sabent quina serà la seva resposta: però… tu no saps que les disfresses de princesa són coses de nenes?
Coses de nenes, coses de nenes, maleït reguitzell. Nens i nenes tenen dret a ser, a ser el que vulguin, com vulguin. La coacció a la que sotmetem els nostres fills també ve donada per la no intervenció i assimilació d’aquest sistema d’etiquetes i capses classificatòries. Des d’algunes plataformes sempre s’ha lluitat amb afany contra la violència patriarcal, l’heteronormativitat i la pressió estètica. Entre tots ho hem d’aconseguir. Per això, parafrasejant un lema de la campanya d’ARRAN, per carnestoltes i sempre SIGUES COM VULGUES SER!
