El procés independentista que està vivint Catalunya es considera exemplar i únic per molts observadors internacionals. Malgrat les reticències inicials i independentment de si estan d’acord o no amb el seu objectiu, el procés català genera simpaties a nivell internacional. Les principals raons són que el procés té aquests principals ingredients:
1) Una mobilització massiva i espectacular de la ciutadania de forma pacífica i simpàtica.
2) Un moviment transversal sense cap mena d’exclusió per l’origen, ideologia o religió.
3) Que és totalment democràtic i respectuós amb els qui estan en contra.
4) Per l’actitud intransigent del govern espanyol i la seva negativa a negociar.
Existeixen altres ingredients que han fomentat l’independentisme, com la crisi econòmica, el menyspreu històric dels espanyols vers als catalans, l’espoli fiscal, la discriminació que els ciutadans de Catalunya pateixen respecte altres llocs de l’Estat espanyol… etc. Aquests ingredients són ingredients interns i imprescindibles per arribar a la situació prèvia a la d’ara. Però en aquest moment, els ingredients més importants que tenim, sobretot per obtenir la legitimitat internacional que avali la creació d’un Estat català, són els quatre ingredients abans esmentats.
Però fins i tot, amb aquests ingredients, potser no és suficient per aconseguir la independència. Igual que passa amb la cuina, amb uns bons ingredients no n’hi ha prou per aconseguir un bon plat. Cal una bona recepta i un bon cuiner, per aconseguir-ho.
Tota bona recepta ens indica com cal administrar els ingredients, com dosificar-los, com combinar-los, com barrejant-los, com amanir-los amb espècies justes, com saltejar-los i molt important, quin temps de cocció cal esperar abans de cada pas.
El procés català té la seva bona recepta, que és el que va definir el Consell de la Transició Nacional (CATN). De fet el llibre blanc de la independència que va escriure el CATN, és quelcom més que una recepta. És una guia que inclou tant la recepta com també totes les eines possibles per fer-ho realitat.
Hem discutit molt i asprament per decidir qui seria el millor cuiner per dur endavant la recepta. Al final, ja sabem tots com ha acabat i no vull entrar a discutir-ho. Però una vegada tenim l’equip de cuiners definits, segons la recepta del CATN, ara hem de crear les eines imprescindibles per poder aconseguir que la recepta funcioni correctament.
Mentre es crea aquestes eines, caldrà més que mai la perícia de l’equip de cuiners que administrin els ingredients abans esmentats. Per exemple no podem reaccionar de forma vehement a les provocacions de l’Estat espanyol que generi crispació al carrer i que com a conseqüència actes violents, perquè ens carreguem el primer ingredient. No podem fer vetos a persones o col·lectius que no compartim el mateix model de societat o simplement perquè “no són dels nostres”, ja que així ens carregem el segon ingredient. No podem fer una DUI abans d’hora, perquè ens carregem el tercer ingredient. No poden negar-nos a reunir-nos per escoltar les propostes que puguin venir del govern espanyol encara que siguem totalment incrèduls del que puguin oferir, perquè llavors ens carregem el quart ingredient.
Però igual que a la cuina, també necessitem esperar el temps necessari per cada pas. En principi, per desgràcia, aquest temps no depèn totalment de nosaltres. Hi ha circumstàncies que poden fer que aquest temps s’escurci o s’allargui. Per exemple, segons com reaccioni l’Estat espanyol als primers passos de la recepta, pot atiar el foc i malgrat que això ho podem aprofitar per anar més ràpidament i aconseguir més aviat l’objectiu final, igual que a la cuina, si no actuem amb diligència podem cremar-ho. També l’Estat espanyol pot fer el contrari i baixar el foc, llavors caldrà saber continuar mantenint la flama prou calenta, perquè la cocció no s’apagui i al final el procés quedi avortat. Per tot això, cal que l’equip de cuiners, és a dir, el Govern de la Generalitat tingui l’habilitat i la perícia de cuinar, almenys igual de bé com els nostres reconeguts i prestigiosos cuiners catalans.
Malgrat les circumstàncies que no depenen de nosaltres, el que si està clar, és que la cassola del procés independentista català està als fogons i passi el que passi, al final hi sortirà quelcom. Els que formem part del procés hem de confiar en els nostres cuiners perquè sense ells, malgrat nosaltres continuem afegint els millors ingredients, segons com es cuini, podem fer que el procés s’avorti o que el resultat final sortir cru o pitjor, que sortir cremat.
Endavant les atxes!
