Publiticat? Propaganda? Per què es confon? Com diu la cançó de Jarabe de Palo, “Depende”. I de què depèn?
Si som puristes, la publicitat té com a finalitat promoure els beneficis d’un producte amb l’objectiu de donar-lo a conèixer, bàsicament per la seva venda. La publicitat la fan les marques. En canvi la propaganda es basa en la transmissió d’idees, de pensaments, de retòriques. Amb l’objectiu de canviar actituds o creences del públic. La propaganda la fan les persones (política i religió). Dins la nostra cultura, el plus de la propaganda, és la propaganda electoral amb la finalitat de captar vots.
Si volem afinar encara més, dins de la publicitat, hi la promoció, una forma d’aconseguir els objectius publicitaris a més curt termini. Per aconseguir resultats més immediats. Es basa sovint en el preu: descomptes, ofertes, outlets … En canvi la comunicació (com a disciplina, no com acció com a tal) el que fa és difondre el missatge que vol transmetre la marca. Amb l’objectiu més de crear notorietat. No tant vendes directes. I en la mesura que el missatge de la marca sigui potent, diferencial i únic, fa que els mitjans de comunicació s’hi interessin i en facin difusió. Gràcies a ambdues disciplines es donen a conèixer marques i consumeixen i es venen productes. Sovint la publicitat es paga i la comunicació no. I aquí sorgeix l’etern debat de perquè hi ha marques que surten als grans mitjans i n’hi ha que no. Hi ha marques que el seu missatge és “noticiable” ni n’hi ha que no. Potser perquè un bon missatge clau, prou potent i prou diferencial que comunica per si mateix. Que és tant interessant, que es pot convertir en notícia. Lo que els publicistes diem una marca “noticiable”. I que pot arribar al públic de manera gairebé espontàniament. Per posar un exemple. L’Endemà d’Isona Passola amb el finançament mitjançant “Crowfonding”. Una marca (en aquest d’un productet com és una pel·lícula) que gràcies a quelcom diferencial i potent que fa, es converteix en una notícia. Aquí entraria el debat de si la notícia és el propi contingut de la pel·lícula o com es finançarà. Jo crec que si no hi hagués entrat el Crowfonding, no hagués tingut tanta repercussió mediàtica. Que ja va començar a les Xarxes Socials, molt abans que als mitjans massius.
Per tant, a priori, una marca ha de tenir valors prou notoris i prou diferencials que per si sols es poguessin vendre. Tot i que per aconseguir això, primer s’haurà de fer una bona campanya de publicitat per delimitar quin és aquest missatge (el famós què dir i com dir-ho que tan en parlo!).
Dit això, tindríem clar doncs que les marques fan publicitat i no fan propaganda. Tot i que …
Alguns ja endevinareu per on vaig. Sí. Torno al terreny de la política. Avui però no em mullaré amb cap nom. Ja em vaig mullar molt amb l’article de la setmana passada en defensa del President Mas. Val a dir que amb moltes reaccions –bones i dolentes- . La veritat és que no era la meva intenció provocar el bon enrenou que es va crear a la xara. Tot i que ja m’agrada. Les reaccions son bones. És important que es remenin cireres, sentiments. Sempre una reacció és fruit d’una reflexió. I això és bo. En el moment que estem vivint de crisi de valors, es bo que reaccionem, que ens enfadem, que ens emocionem. És bo! De fet és una de les poquetes formes que tenim els ciutadans del carrer per intentar canviar alguna cosa. Amics, això seria propaganda 🙂 !
Seguim en el terreny on us vull portar. Si parlem de política, a mi a voltes em sobra tanta propaganda, tanta retòrica. Ja ho deia el polític rus Nikita Jrushov “Los políticos son siempre lo mismo. Prometen construir un puente aunque no haya río”. Farta de sentir “farem això”, “haremos aquello”, “demanarem”, “teneis que hacer”, “heu de dir”, penso que molts polítics del nostre país (no cal que sempre mirem el país veí) haurien de fer més publicitat i menys propaganda. Actuar més com una marca i no tant com un “disc ratllat”. Més marcar-se una bona estratègia de comunicació: pensant quin ha de ser el missatge clau del seu partit i com l’han de transmetre. I mirar de no sortir-se d’aquesta línia o eix estratègic. Com fan les maques. De fet com ho ja fan alguns. Sr. Polítics, més transmetre missatges claus clars i concisos. I a poder ser, el més fiable possible. Més coherència (no avui blanc i demà negre). I potser a partir de llavors crearem una nova disciplina. La publicitat electoral, amb l’objectiu de transmetre beneficis clars i directes. Això depèn de vostès.
