La gent de la generació dels meus pares i avis a Berga sempre feien servir com a referent del temps si la cosa s’havia fet abans o després de la Coronació de l’any 1916. La Festa de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és la més important que mai hi ha hagut a Berga fins ara. Voldria assenyalar la importància que la música va tenir amb l’estrena de l’ Himne de la Coronació pel mundialment prestigiós tenor Vinyes.

El vint-i-cinquè aniversari, es va complir poc temps més tard de la crema del santuari, espoli i el robatori de totes les seves coses de valor. Mai no entendré com el suposat comitè “revolucionari” de Berga no va fer, al contrari del d’altres ciutats, res per protegir els béns del poble en comptes de cremar-ho tot. Podrien haver entregat el ric patrimoni monumental berguedà a Tarradellas. Però ja se sap allò que un il·luminat sovint diu “Berga és com és”. Aquest aniversari es va fer entre banderes de la Falange, rojigualdas i del Requetè, amb Patum extraordinària i més il·lusió que mitjans per poder-lo fer.     

El Cinquantenari fou tota una altra cosa. Berga bullia, les influencies del Concili Vaticà II és feien notar. Cada carrer, plaça i, fins i tot aquells llocs que ni tenien nom, ni disposaven de cap dels serveis municipals mínims, es van organitzar per fer la seva pròpia comissió per arreglar el seu indret i participar activament en la festa. Mai s’ havia vist una organització i participació com aquestes, després de la ocupació militar feixista de Berga pels franquistes. 

Ara tenim el record del setanta-cinquè aniversari: carrers guarnits i el poble al carrer. Que passarà pel Centenari? No sóc profeta però de ben segur que, malgrat l’oblit tradicional de tots els ajuntaments de la democràcia (siguin del color que siguin,) Berga sortirà al carrer.

Voldria recordar una iniciativa de l’any 1984, quan l’Orfeó Berguedà, que encara era el que era, va enregistrar un casset a Open Records SA de les principals cançons queraltines. Ara és introbable. L’organista fou Maria Àngels Pons. Amb la gran quantitat de bons músics, excel·lents directors  i corals que ara hi ha al Berguedà, de ben segur es podria torna a fer una iniciativa com aquesta.