Els darrers resultats electorals certifiquen la mort política de UDC. Però en cap cas la mort de la democràcia cristiana com a opció política. La defensa dels valors del personalisme, és a dir de la importancia de la persona davant de l’estat és i serà sempre una realitat.
Som molts els qui veiem la necessitat de reflectir els valors de la cultura cristiana en l’acció política: la necessitat de tenir un referent fora del jo egoïsta, el donar el mateix pes al benestar de l’altre que al propi, la solidaritat entesa com a respecte per l’ésser humà, el món entès com un lloc comú de convivència, la lluita contra la cobdícia, la justícia entesa com a principi regulador de la convivència que protegeix al feble davant el poderós, la defensa de la igualtat d’oportunitats… Uns ho farem per la convicció que tots som fills de Déu. D’altres simplement perquè ens reconeixem germans dels altres, perquè ens uneix el respecte a la vida humana i la fraternitat universal.
En aquest sentit, els partits són mers instruments al servei de la societat. Som els homes, un per un i colectivament els que conduim el nostre destí com individus i com a poble. Que UDC desapareixi del mapa polític català és una trista noticia. Molta gent ha lluitat durant molts anys per evitar l’inevitable. El temps posa sempre les coses al seu lloc i la democracia cristiana (amb tots els noms que se li vulguin donar), ha tingut i tindrà sempre un lloc en l’espai polític. Ara toca a uns altres representar-la i fer-se’n dignes. Entre ells, el diputat Capdevila. Des d’El Matí li desitgem tota la sort, a ell i als 17 diputats independentistas que per primera vegada representaran amb força davant del parlament espanyol, la Catalunya que vol ser novament lliure.
