Ramon Clavellet. El “desconegut “ pare de la renaixença Algueresa.
La primera vegada que em vaig assabentar de la seva existència fou en llibre sobre l’Alguer de Manuel Pagès publicat a Girona l’any 1957, on es recollia diverses poesies seves, entre d’altres el seu Himne Alguerès. La segona vegada que vaig tenir curiositat per aquest personatge fou després de la lectura del llibre l’Alguer de Nughues.
I fou gràcies a Antoni Nughes – l’actual arxiver del bisbat i la catedral de l’Alguer – que sabem que Ramon Clavellet es el nom que es va posar Antoni Ciuffo quan va decidir convertir-se en un militant de la llengua i la identitat nacional catalana. Ciuffo va néixer a Sàsser l’any 1879 per tant era d’expressió sarda de naixença, però de petit es va traslladar a l’Alguer i va adoptar la varietat catalana de l’Alguer com a la seva llengua pròpia. Conjuntament amb una colla d’amics va fundar la Palmavera grup catalanista i d’acció cultural, format entra d’altres per : Joan Pais, Carmen Dore, Joan de Giorgio Vitelli … aquests foren els iniciadors del renaixement cultural alguerès i de la seva connexió amb els grups de la renaixença catalana, sobretot amb els barcelonins i molt especialment amb Josep Aladern de la revista Catalónia.
Clavellet – Ciuffo va venir a Barcelona per primera vegada a l’any 1902 per participar a uns Jocs Florals i va donar una conferencia sobre el folklore alguerès al Centre excursionista de Catalunya. Posteriorment tornaria a Barcelona per participar al primer Congres de la Llengua Catalana de l’any 1906 i ja mai més retornaria a l’Alguer.
Sabem que era amic i seguidor del gramàtic de Marià Grandia (Vallcebre 1864 – Madrid 1929) en Grandia fou un dels qui conjuntament amb mossèn Alcover va donar més brega contra la necessària unificació lingüística feta per Pompeu Fabra. Les gramàtiques de’n Grandia són de molt difícil trobada tant la catalana publicada a l’any 1901, com la llatina, grega o hebrea. També es va mostrar Ciuffo seguidor de la poesia del poeta i metge Josep Falp i Plana (1878-1913) de família solsonina i un dels metges que va assistir les darreres hores i dies de mossèn Cinto, d’aquesta experiència en va fer un llibre. El llibre de Falp “Lo Geni Català” escrit en poemes de tipus verdagarià va assolir una gran projecció i en Ciuffo se’n defineix com admirador.
Ciuffo – Clavellet va participar juntament amb l’alguerès Joan Palomba al Congrés de la Llengua de l’any 1906, però ja mai més retornaria a l’Alguer. La biografia i antologia de la seva obra literària l’ha fet Antoni Nughes a “Ramon Clavelet, Pàgines de literatura algueresa” editat a l’any 1991 a l’Alguer. Sabem per Nughes que a l’any 1906 va publicar un poemnari prologat per Francesc Mateu – eldels Jocs Florals i editor de Jacint Verdaguer – La Conquista de Sardenya també va fundar i editar un únic número a l’any 1908 del periòdic La Sardenya Catalana que va tenir de col·laborador al doctor Rubió i Lluc qui explicava les seves impressions d’un viatge a l’Alguer. Ciuffo ja mai més retornaria a la ciutat seva d’adopció hom creu que va viure a Barcelona fent de tipògraf i que segons Nughes va morir d’incògnit i rodejat de misteri a Barcelona cap a l’any 1912. He consultat l’Arxiu Municipal Administratiu les morts de l’any 1912 i 1911 i no l’he sabut trobar, és ben curiós que el pare i profeta del nou renaixement alguerès mort a Barcelona no sapiguem – encara – on fou enterrat i no disposi de cap carrer al nonmencaltor barceloní.
Ramon Clavellet – Antoni Ciuffo és mereix un record, una placa a Barcelona i on lloc on poder ser recordat per a tots els qui creiem en la unitat de la llengua catalana i dels Països Catalans.
