D’ONADES I LIDERATGES: UNA MALA –O BONA- PEÇA AL TELER DE LES MUNICIPALS.
Aquests dies, un cop coneguts i analitzats els resultats electorals, tots s’afanyen -ens afanyem- a treure’n conclusions. Uns ho fem entre alegries i satisfaccions. D’altres, amb cares compungides i amb la preocupació als rostres. Tots però, amb les dades a la mà, esperant traduir els resultats a la realitat, com més aviat millor. Amb la mel als llavis o amb la fel a la gargamella. Tot depèn de com li hagi anat al mercat electoral.
Entrant a la cosa concreta, jo resumiria, que pel que fa als dos grans partits, CiU i PSC, els resultats són conseqüència de dues grans onades: L’una, la de CiU, una gran onada favorable. I l’altra, també d’una gran onada, en forta davallada. Pensem que una cosa no comporta necessàriament l’altra. Podíem haver guanyat clarament sense aquesta onada negativa tan desfavorable per al PSC, Per tant es tracta de dues onades, i en sentit contrari.
Jo parlaré dels resultats, a Terrassa, i pel que hi veig, crec que es poden generalitzar, CiU guanya i/o empata (empat tècnic) a gairebé tots els barris, i el PSC perd de més de 15 punts als “seus” barris. I en alguns casos, es gira la truita completament, amb alguns resultats d’escàndol. No sols per les xifres, sinó també per la composició sociològica de la gent, tradicionalment refractària al missatge nacionalista. El cas de Can Anglada, per exemple, on encara guanya el PSC, aquest perd 15 punts, on CiU en guanya 7. Però és que a Torresana-Vilardell, barri perifèric de forta diversitat ètnica, CiU guanya amb un diferencial de més de 20 punts, més que doblant el resultat dels adversaris.
No és objectiu d’aquest escrit entrar al detall en l’anàlisi dels resultats. Però allò que es desprèn amb nitidesa són dos fets: CiU disposa d’una onada a favor i el PSC ha d’empassar-se una forta onada en contra.
I ara vénen les municipals. Atès com estan anant les campanyes , amb llargues pre-campanyes, passat festes ja hi serem. I ningú es podrà inhibir d’aquests resultats. Per uns els estimularà a beneficiar-se’n de l’embranzida i als altres els pesarà com una llosa. Els entesos i els que han perdut diuen que no té res a veure unes eleccions amb les altres. I és cert. Si més no, fins ara. En aquestes eleccions, però, s’han detectat uns canvis sociològics que han estat decisius per la decantació dels resultats. Les immigracions dels anys 60, amb la hipoteca pagada, i estabilitat econòmica, continuen votant socialista o s’han abstingut. Les noves generacions, amb els problemes vius (pagament de la hipoteca, escolarització…) han canviat el vot cap a líders que creuen que poden ser més fiables a l’hora de resoldre els problemes. Són doncs, molts els factors a favor d’uns i en contra dels altres. I si no, ja tindrem ocasió per veure-ho i comentar-ho.
Un altre factor que sens dubte haurà influït positivament en els resultats, haurà estat la força, fiabilitat i bona entesa dels lideratges. CiU entrarà en campanya de les municipals amb el suport d’uns líders provats i consolidats, en alça, i guanyadors: Mas i Duran. Destaco, suport, ja que el cap de llista, afortunadament, continuarà essent la dada més important. Els alcaldes socialistes amb majoritària representació als municipis metropolitans i a la segona corona, no podran comptar amb aquest suport. És més, fugiran com de l’escorbut d’arrambar-se als protagonistes de les passades eleccions, que els han portat a la derrota més clamorosa i hauran de fer valdre el seu propi pes per tractar de mantenir-se a un poder ja desgastat –en el cas de Terrassa- per més de 30 anys al govern i amb una marca, PSC, a la vora de l’espadat.
Els lideratges dintre dels partits són un patrimoni inqüestionable. I si el partit sap cenyir i autocontrolar els debats interns, del tot necessaris, de manera que serveixin per potenciar-lo, els lideratges pesen molt positivament en les campanyes. En el cas de CiU, per partida doble, ja que un altre intangible que ha jugat molt a favor, era la tan sonada i tòpica batalla entre Mas i Duran. La “reconciliació” en públic al Sant Jordi va estar d’uns efectes sinèrgics difícils de calcular, però, segur, de gran valor positiu.
En resum i en definitiva, ja era hora de veure molta gent de tots els camps i colors, uns més eufòrics que d’altres, però tots ells amb els ulls espurnejants, satisfets a les envistes del canvi.
Josep Mª Puig i Puigdomènech
