Deixaràs que la música soni i marxaràs de casa,
com aquell qui deixa el foc encès a la llar
per mantenir el caliu i preservar-se dels lladrucs.
Després tindràs el temps necessari per esmenar el cant,
passar comptes, i pagar factures, i seguidament aquell silenci
que no angoixa, el que es fa just l´instant després de la música.
La lluna d´ivori apareixerà llavors plena com mai.
I tornaràs a casa on finalment reposaràs i on els acords impregnaran
la cambra d´aquella olor coneguda, com el fum de l´antiga llar
impregna les parets de la casa i on els meus ulls no hi veuran sense els teus.
