L’estiu ens fa retornar a indrets que durant la vida hem estimat… i enyorar-nos d’aquelles persones que amb nosaltres en gaudien. En Jaume Baigual dels Tecamolsaires del Montseny ha dedicat aquest poema en record al seu millor amic, Josep Canaleta i Masó que va morir el dia 1 de març 2017
GRÀCIES PER LA TEVA AMISTAT
Contrades de Sant Hilari,
verda natura i un rierol,
la Masia de la Belluga
està dintre del teu bressol.
Aquest lloc, on tu Josep vas néixer,
amarat de catalana arrel,
ara, la teva veu muda resta
en els blaus camins cap al cel.
Nou dia amb la claror de l’alba
els ocells esperen el teu retorn
un vell rossinyol canta i et crida,
que trist és, aquest maleït jorn.
El vent dels cims l’avet cargola,
la molsa del collet ara s’ha marcit
al costat la masia camperola
on tu, tan feliç t’havies sentit.
Molt t’he vist, i t’imagino encara,
dintre el marc de tanta verdor,
sota el sostre de la Belluga estimada
a dalt del porxo recolzat al balcó.
Et visualitzo, marxant per la carena
deixant l’estel de la teva gran bondat,
em regales una pau noble i serena,
ets l’amic que més m’he estimat.
