He decidit sincerar-me. Fins ara sempre havia estat un secret que em corsecava, però després de veure les imatges de la gernació aplegada el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, el moment de dir la veritat és arribat. Jo em sento català i suec, i no suporto la idea d’estar separat de Suècia per una frontera (en realitat, quatre pel cap baix si s’hi va travessant el pont que uneix Dinamarca i Suècia a través del mar Bàltic; si es volen tenir sempre els peus sobre terra ferma, encara s’hi haurien d’afegir quatre o cinc fronteres més). Suposo que hi haurà qui se sorprengui, però qui ha dit que siguin identitats incompatibles? A més, qui és l’encarregat de repartir els carnets de catalanitat? “Catalanitat és suequitat”; no us sona bé?
Hi ha moltes coses que ens uneixen. Per exemple, la història: els víkings ja havien trepitjat terres catalanes al s. IX, en temps del comte Guifré. I què me’n dieu de la llengua comuna, el suec? I la gimnàstica sueca, l’smorgasbord, l’IKEA (qui no té un moble d’IKEA a casa), les turistes sueques? A quin català no li salten les llàgrimes quan sent una cançó d’ABBA, quan veu un episodi de la Pipi Calcesllargues o de l’abella Maia? Ho duem a dins. Per què separar allò que ja estaria bé unit? Fixeu-vos que, ben al contrari que tots els nostres veïns, els suecs mai no ens ha agredit militarment ni s’han oposat a les nostres aspiracions. Ens van enviar en Larsson i l’Ibrahimovic (bé, aquest ens el podien haver estalviat) i fins van deixar que en Pitxi Alonso els fes tres gols en aquella semifinal contra el Goteborg! Tampoc no fan fàstics a allò que ens és particular, com ara el toros, la paella i la sangria. Molts suecs parlen el català en la intimitat, el que passa és que són més aviat tímids i no gaire enraonadors. I mai no ens amenaçaran de fer-nos fora de la UE, de l’ONU o de la FIFA. Ells ja tenen experiència en processos d’emancipació, van deixar marxar els noruecs i ara fins i tot els compren petroli.
Mai no sentireu que un suec parli malament dels catalans, i estan disposats a aprendre a pelar calçots i beure a galet. Sé que molts penseu com jo, que som una majoria silenciosa que no ens agrada sortir al carrer a cridar consignes ni a cremar contenidors. No pertànyer a Suècia és impossible, i a més oposar-s’hi és de nazis i de maçons. Que no us enganyin, Catalunya és Suècia!
