“La concepció de l’univers de Browning no pot expressar-se millor que amb la vella i sucosa faula dels cinc cecs que es van trobar un dia en presència d’un elefant. Un d’ells va agafar la trompa i va assegurar que un elefant era una mena de serp; un altre va abraçar una pota i va estar disposat a morir per la seva convicció que un elefant era una espècie d’arbre. Pel tercer, que es va recolzar en el seu costat, era una paret; per al que va agafar la cua era una corda, i per al que va tocar un ullal era una llança molt perillosa. Així és la teologia i la filosofia de Browning. Però difereix dels psicòlegs decadents i impressionistes en aquest punt important: ell pensa que, encara que els cecs hagin descobert molt poc sobre l’elefant, aquest no deixa de ser un elefant, un tot sòlid i viu.”