S’acosta el dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi i dia del llibre, tot i que aquesta vegada coincidirà amb el dissabte de Setmana Santa el converteix en un dia més difícil. Faig unes someres reflexions sobre els llibres, sobre la seva lectura, tant pel que fa als avantatges d’enamorar-se’n com també sobre els possibles inconvenients o desviaments en el cas d’abusar-ne segons com es miri.
Per a la fruïció i aprofitament d’una bona lectura ens cal en primer terme tenir un bon llibre: l’adequat -no qualsevol “best-seller”, promocionat a força de reclams de tota mena-; després cal llegir-lo amb un ritme tranquil, reflexiu, reposat, com qui viu en un recer de pau i contemplació, afavoridor de l’enriquiment interior humà. Amb les lectures -i més a l’hora de la compra d’un llibre- no es pot improvisar ni fer-ho amb les presses indegudes. El fet de llegir atentament i reposadament les bones obres literàries tant clàssiques com modernes, exigeix afició i enamorament; és a dir, un amor i un interès creixent per la bona literatura i per cultura que ens aporta. I com tot amor o enamorament, aquest ha de ser un amor ordenat.
Petrarca, comentant l’afirmació: “tinc moltíssims llibres”, escrivia que “els molts llibres, a uns els féu savis i, a uns altres, bojos perquè aquests últims van menjar més del que podien digerir, tal com sol passar en la relació estómac i digestió; moltes vegades fa més dany l’abundor que la fam”. El mateix poeta, escrivint al seu amic Giovanni Amchiseo -i fent un elogi de la lectura- li diu que “amb els llibres passa un fet ben singular; mentre que l’or, l’argent, les joies, els palaus, les riqueses, el poder…ens solen proporcionar un plaer força superficial, en canvi els llibres ens regalen una benaurança cada vegada més profunda, viuen amb nosaltres, ens aconsellen i se’ns uneixen amb una familiaritat penetrant i activa”. Es referia sobretot als clàssics que sempre li comportaven un saber i un sabor immarcescible.
Hem considerat sovint com els llibres de cavalleria van embogir Don Quixot de la Manxa perquè no els païa bé: “Es, pues, de saber que este sobrehidalgo, los ratos que estaba ocioso, que eran los más del año, se daba a leer libros de caballería, con tanta afición y gusto, que olvidó casi de todo punto el ejercicio de la caza y aun la administración de su hacienda”…“él se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el celebro de manera que vino a perder el juicio. Llenósele la fantasía de todo aquello que leía en los libros, así de encantamentos como de pendencias, batallas, desafíos, heridas, requiebros, amores, tormentas y disparates imposibles; y asentósele de tal modo en la imaginación que era verdad toda aquella máquina de aquellas soñadas invenciones que leía, que para él no había otra historia más cierta en el mundo”.
Això ens pot succeir a qualsevol de nosaltres, si comprem sense discernir la qualitat del que adquirim. A qualsevol ment -si no s’administra bé a l’hora de llegir- li pot ocórrer el que li passà a Don Quixot. Que se li eixugà el cervell.
Crec que la rosa, en el dia de Sant Jordi, té molt a veure amb l’amor a una literatura que enamori i enlairi. Us desitjo que, aquest any, l’encerteu demanant, si cal, l’adient consell. Tots l’hem de menester.
