Aquestes paraules del profeta Daniel podrien ser ben bé l’eix de la vigília penitencial que avui, 1 d’octubre, presidirà el papa Francesc a la basílica de Sant Pere per demanar perdó públicament pels pecats de l’Església.
Aquesta vigília penitencial de petició de perdó és el millor pròleg a la inauguració, demà, de la segona sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Hi participaran 368 pares i mares sinodals, entre ells el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, i es clausurarà el pròxim 27 d’octubre.
La vigília penitencial ha estat organitzada per la Secretaria General del Sínode i la diòcesi de Roma, en col·laboració amb la Unió de Superiors Generals i la Unió Internacional de Superiores Generals.
Comptarà amb tres testimonis de víctimes d’alguns pecats comesos per l’Església: la guerra, els abusos i les migracions. Així, el papa, en nom de l’Església, demanarà perdó pels pecats contra la pau, la creació i els pobles indígenes. Pels pecats comesos contra els migrants, les dones, els joves i les famílies. I pels pecats —que, a més, són delictes— que suposen els abusos.
Amb humilitat, el papa, en nom de tots els cristians, reconeixerà les nostres faltes com ho feia el profeta Baruc (Ba 2:12): «Senyor, hem pecat, hem estat injustos». I amb el salm 25, l’Església dirà avui: «Perdoneu la meva culpa, que és molt gran».
Amb aquesta vigília el papa vol reconèixer els pecats de l’Església, que, per acció o per omissió, són causa de sofriment. Amb aquest acte els cristians ens volem fer responsables i assumir la culpa, com a Església, i per això volem demanar perdó pel mal patit pels innocents i pels indefensos.
Com ha dit el cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode, la vigília d’avui serà una vigília penitencial oberta a tot el món, on «es diran pel seu nom, pecats que causen més dolor i vergonya a l’Església».
El papa Francesc ha dit més d’una vegada que en la vida quotidiana hauríem de fer servir constantment tres expressions: perdó, si us plau i gràcies. I és ara el moment de demanar perdó humilment pel mal que hem comès els cristians, tant personal, com col·lectivament.
La Paraula de Déu constantment ens convida a demanar perdó a Déu i als germans, com ho trobem als Fets dels Apòstols: «Penediu-vos, doncs, i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats» (Ac 3,19). I també els salms ens inviten a demanar perdó: «M’he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat» (Ps 32,5). I encara, el salm 50, diu: «Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat».
Com va dir el P. Manel Gasch, abat de Montserrat, el passat 10 de setembre en recollir la Medalla d’Honor que el Parlament de Catalunya atorgà al nostre monestir, «al llarg de 1000 anys també es cometen errors, però tot ajuda a créixer si es reconeix, accepta i es fa amb sinceritat». Per això, tant a l’Església com al monestir, com va dir l’abat, «quantes coses no hauran passat que es podrien haver fet millor». Segur que sí. Per això demanar perdó i reconèixer i assumir el mal que hem comès, com farà avui el papa, ens fa deixebles de Jesús i més humils.
Convertir-nos, deixar de fer el mal, allunyar-nos del pecat, és el missatge de la Verge Nena als dos nens de la Cirosa: «Que’sconvertesquen e que’s tornen a la part de Déu».
Mark Twain, gran defensor de l’abolició de l’esclavitud, va ser testimoni de diverses escenes de reconciliació entre amos blancs i esclau negres i va quedar impactat amb el que digué un esclau acabat d’alliberar: «El perdó és la fragància que la flor desprèn en el peu que l’ha trepitjada». El perdó esborra el ressentiment i per això hem de ser capaços, com a Església, de demanar perdó. Nelson Mandela deia que «el ressentiment és com beure verí i esperar que mati els teus enemics». I deia també que «mentre eixia per la porta que em conduiria a la meua llibertat, sabia que si no deixava enrere la meua amarguesa i el meu odi, encara estaria empresonat». Cal que recordem també Kim Phuc, la nena de 9 anys que va trobar la pau tot perdonant els qui llançaren les bombes de napalm sobre el lloc on era: «El perdó m’alliberà de l’odi. Encara tinc moltes cicatrius al cos i encara tinc dolors forts, però el meu cor és net. El napalm és molt poderós, però la fe, el perdó i l’amor, tenen molt més poder».
Avui el papa, amb valentia, ens convida a la conversió, a canviar de vida, a demanar perdó a Déu i als germans i a reparar el mal que hem comès. I és que el perdó ens fa més humans.
