Desprès d’un dia bonic, festiu de Rams
ens arriba una setmana melangiosa
les palmes, els palmons,el llorer es marciran
per donar pas a una vivència dolorosa.
Cada any recordem aquell calvari
en que Jesús va sofrir aquell turment
i resem atemorits aquell rosari
amb el cor afligit i l’ànima absent.
Qui de nosaltres no ha plorat per la pena tan sentida
quan has perdut a un ser que estimaves tant?
i has pujat graó a graó la muntanya adolorida
donant un pas enrere i un altre endavant.
I any a any revius la passió que et mortifica
i recordes la setmana d’agonia i de dolor,
l’angoixa és tan gran, cap bàlsam et purifica
guardant amagat dins l’esperit el plor.
I en els jorns sants de Jesús l’agonia
penses en la mare sola i adolorida
i en aquelles mares amb un fill que finia,
i que no se’ls tancarà mai la ferida.
Dies de tristesa, de pena i enyorament,
el consol d’una pregària en la penombra,
recordant la Passió i a l’ésser absent,
que el temps envolta com una ombra.
Arribarà Pasqua i les campanes repicant
ens diran que estem davant d’un gran dia,
recordant records que van passant
ben a prop del fill absent de María.
