Un símbol te molta força. Hi queden fixades aspiracions, il·lusions, ideals per als que hom és disposat a lluitar. I també s’ hi fixen les frustracions.

La dèria prohibitiva de les esquerres que fa anys cridava el prohibit prohibir, mentre callava davant la invasió de Praga, la mateixa esquerra anacrònica que ha estat bandejada de tot els països d’occident, a Catalunya ha estat en dos governs del tripartit. Li devem les bicicletes, els “ell i elles”, la paralització del 4rt cinturó en nom del gripaus autòctons de Granollers i alguna altra astracanada més. Tot i que la més invasiva intromissió a les vides dels ciutadans ha estat el 80.

Emparats en un proteccionisme que quan caldria son el primers en defugir, com si fóssim criatures incontrolades ens van plantificar un calbot en forma de senyals de trànsits a totes les entrades de Barcelona i rodalies ampliades.

Prohibició sobre prohibició. Si passes del 80, a més de ser un ciutadà o ciutadana incívic i incívica, a més el mossos i mosses et deixaran ben retratat. Doblement punitiu.

Aquí tens la força del govern del tripartit.

Des del primer dia se’ns va quedar a tots la cara de babaus mentre anàvem a 80 per uns carrils de 4 metres a d’amplada allà a Montgat. I ui d’aquell que se li acudis dir que això ja era massa, perquè a més de reprendre’t des del tripartit i la seva caverna d’ emissores publiques, a més et treien tots els morts dels que ets culpable per anar a 90. Perquè com tot sabem -i també ho saben tots els estrangers que han agafat l’ autopista durant els darrers anys- Catalunya és el país dels morts, així ho anuncien intermitentment els rètols lluminosos de 10 metres que creuen l’ autopista. Una manera ben galdosa d’ utilitzar-los i una despesa inútil fer anuncis com aquest. Potser sí que hi ha algú que es pensi que l’ autopista es el millor lloc per anar donant consignes. Hem passat dels 6 milions, al país dels morts.

El cost injustificable dels radars de la velocitat variable, una mena de gimcana per als conductors, als infractors els fa tronxar de riure accelerant i frenant quan s’ acosten a un radar. Proposo que aquesta despesa s’ anuncií en el cartell de les autopistes.

Per als barcelonins i residents de l’àrea metropolitana, el 80 ha estat un símbol de l’abús d’autoritat, un mal estil que no ha de ser el nostre.

Conseller Puig, faci caure el 80. Faci desaparèixer ja el tripartit de les entrades a casa.

Alliberin’s d’una vegada de l’ opressió.