Ara que ja ha passat Nadal escriuré una reflexió que m’ha acompanyat en aquests dies arran d’algunes consultes que vaig tenir. Potser és cosa de l’algoritme d’Instagram que envia tot allò que mires o potser és que de manera més o menys conscient llegim allò que volem llegir, però d’acord que les festes de vegades són un rotllo, d’acord que hem d’aguantar brometes que no ens fan ni punyetera gràcia. Sí, d’acord que hem d’aprendre a ser assertius, a posar límits a les preguntes que no ens agraden i, sobretot, d’acord que tenim tot el dret del món de no anar a dinar amb qui no tenim ganes d’anar a dinar. Però és que, darrerament, tots els consells que m’han arribat per “superar” les festes de Nadal sembla com si enfrontar-nos a una taula amb la família fos lliurar una batalla. Potser no totes les famílies són pau i amor, però tampoc no són un niu de serps verinoses. Sí és veritat que a vegades els àpats de Nadal poden resultar una mica feixucs, també és veritat que és molt pitjor i fa molt més mal no poder estar amb els teus aquests dies i, si algú t’impedeix estar amb qui tu vols estar, al·legant els motius que sigui, potser és que no t’estima prou i els bons consells que donen els experts per superar les trobades familiars, com tot, poden ser utilitzats per la teva parella per fer-te creure que hi ha gent molt malvada i que ha decidit posar límits i no vol seure a taula amb la teva família.
Si tenim parella és molt probable que hàgim de dividir les dates entre les dues famílies i estar amb la família de la nostra parella pot no ser la cosa més meravellosa del món, però resulta que en la nostra societat “tradicional” les famílies es reuneixen a taula per Nadal i resulta que no tothom és com jo voldria que fos i segur que hi ha famílies tòxiques amb les quals no hem de voler estar ni un dinar, però la majoria de gent ni és dolenta per naturalesa ni està en contra nostra.
Ho dic perquè hi ha persones que es neguen a tenir contacte amb la família d’origen de la seva parella, al·legant els motius que siguin. Motius que potser són veritat, però és desproporcionada la reacció. Persones que t’obliguen –de manera més o menys subtil i subliminal– a triar entre “ells o jo” perquè no poden suportar estar a taula amb “la teva mare, la teva tieta, el teu germà, el teu pare, etc” perquè un dia els va dir o els va fer “no sé què” que els va ofendre molt. Aquests conductes no tenen res a veure amb les molèsties o incomoditats dels àpats de Nadal sinó que tenen la intenció d’apartar-te dels teus. Si per no tenir conflicte i no semblar insensible cap a la teva parella accedeixes, no és una mostra d’amor és un acte de submissió. Si la teva família insisteix o s’enfada amb tu, etc aquesta insistència podrà ser utilitzada per la teva parella per les següents festes o trobades com un “veus com són!”
Hi ha gent que té famílies molt tòxiques que fan mal però si la teva família no és així, i et volen apartar, potser la toxicitat ve per una altra banda.
