Dolors Bori Solanes amb la seva germana Enriqueta
Dolors Bori Solanes amb la seva germana Enriqueta

 

El codi+90 no és tan sols el prefixe del telèfon de Turquia. Si llegiu el que ens explica la Laura Seguranyes Bori, comprendreu el seu prec i que no li agrada aquesta broma!

Sisplau! Deixeu d’aplicar als avis el Codi “+ 90”

Estareu d’acord amb mi que la generació nascuda els anys vint són una colla d’homes i dones veritablement forts.

Fins i tot els qui ens varen deixar massa aviat, com la tieta Enriqueta, una dona bonica com n’hi ha poques, sempre amb un somriure als llavis, i que ens va estimar d’una mena de manera que a dia d’avui només el fet de recordar-la ens consola i encoratja.

Els +90 que conec actualment, potser no hi senten gaire, s’hi veuen poc i condueixen amb més o menys habilitat moderns caminadors. Però molts d’ells, el cap el tenen clar o força clar. Molt clar o claríssim.

Per això em trenca el cor que se’ls apliqui el “Codi + 90”.
M’hi trobo sovint quan acompanyo la mare. I vull fer una crida a reconsiderar aquesta trista –encara que comprensible– actitud.

Al mateix temps agraeixo, reconec i animo a continuar així els qui com el Dr. Sobrequés, el seu metge de capçalera, sempre es dirigeixen a ella directament.

Fa pocs dies la vaig acompanyar a un Centre Mèdic, la van fer seure en una cadira i la recepcionista dirigint-se a mi va dir:

–Necessitem prendre-li les dades.

Les dades d’ella, està clar, no les meves, però aplicant el “Codi+90” les hi havia de dir jo.
Vaig ajudar la mare a incorporar-se i apropar-se al mostrador i li vaig dir aixecant la veu que li volien fer unes preguntes. Val a dir que aquell dia va resultar una mica complicat, s’havia dutxat amb l’audiòfon posat i no funcionava. No sentia gairebé res!

En realitat la situació resultà de les de baixa dificultat. Jo li feia d’intèrpret o més ben dit, li feia d’altaveu, repetint el que li deien.

Va donar les SEVES dades ELLA, sense dubtar gens, no en va fallar ni una. Nom i cognoms, número de DNI, carrer, codi postal, telèfon de contacte, etc. Se’n va sortir perfectament!

Les arrugues revelen anys, molts anys en aquests casos. Ens trobem davant persones que han perdut forces, han vist minvar les seves capacitats sensorials i la seva mobilitat, però d’entrada no hem de suposar que no poden donar raó de si mateixos.
Han viscut un munt d’experiències i conflictes de tota mena!

Han sobreviscut a dos dictadors, i també… han votat.

Han corregut als refugis quan llançaven bombes sobre la població civil i… s’han apuntat a caminades per a gent gran.

Han vist més d’un president de la Generalitat proclamar la República Catalana.
Han passat fam… I els han pujat els nivells de glucosa i colesterol per menjar massa.
Van començar veient cinema mut i ara… segueixen youtubers.
S’han llevat ben d’hora per anar a mercat però ara… fan la compra on line.
Han cosit i brodat a mà, amb la Singer i han… comprat la roba al Sepú i per catàleg.

I aquí els tenim, van néixer quan encara es feia notar la grip espanyola. I ara… tornen a sortir a passejar després de dos anys confinats.

I els fills, nebots, veïns o cuidadors… hem de respondre en lloc seu?
–Au va! De cap de les maneres!









Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorLa controvèrsia dels complements
Article següentVeus