De tant en tant es parla de si es llegeix més o es llegeix menys. Jo, francament, no ho sé. Em sembla un afer més aviat banal. No participo de la concepció democràtica de la cultura. Aquesta cosa de fer pensar a la gent que si llegeix és millor que si no ho fa, què vols que et digui. Em sembla que no. Em sembla que el que et fa millor són els llibres concrets que llegeixes. He conegut persones analfabetes, o gairebé, molt més entenimentades que d’altres que tot el dia llegeixen. Però això no aporta a penes res a la qüestió. És veritat que la propaganda ha aconseguit que, com més va, més gent hi hagi que llegeix. Però, igualment, les coses que la propaganda incita a llegir a la pobre gent és porqueria. Amb la qual cosa cada cop tenim més éssers amb el cap curull de porqueria. I, naturalment, això no aporta res, al contrari, el que fa és contribuir a degenerar el teixit social. M’agrada com explica aquestes coses l’escriptor de Prada, que per cert no és gens nostre. Diu que hi ha molta gent que per esnobisme, o per malaltia de modernitat, llegeix molts dels llibres que apareixen com a novetats. Quin horror entrar en una llibreria i adonar-te que no hi ha sinó novetats! El problema real no és que es llegeixi més o menys. El problema real és que, com més va, menys és llegeixen les gran obres de la Humanitat. Potser sí que cada cop hi més gent que llegeix més, però em temo que ho fa sense criteris de lectura. I ho fa sense criteris de lectura perquè no ha llegit els grans mestres. Perquè hi ha els grans mestres, és clar. És a dir, si no llegeixes Homer, el Pentateuc, Montaigne, Shakespeare, Cervantes, Tolstoi, Chesterton, Mann… I entre els catalans, Llull, March, Verdaguer, Carner, Pla, Sales, Rodoreda i alguns altres. Si no llegeixes aquests, segur que no pots tenir criteri per jutjar. Perquè, en contra de la teoria relativista, els criteris són sempre jeràrquics. És a dir, per tal de tenir criteri, abans has d’establir una jerarquia mental. I la conclusió: només pots valorar l’obra de tal novel·lista aplaudit i enaltit pels amos de la paradeta si prèviament has llegit els mestres i veus que aquesta determinada obra s’hi deixa confrontar. Avui dia s’aplaudeixen obres absolutament banals i prescindibles. La de Ruiz Zafón, per exemple.
