La gana no s’encomana

El recent episodi d’una nova varietat de grip, potencialment perillosa per la salut humana, a partir d’una mutació de la mateixa enfermetat que causa estralls entre els porcs, m’ha fet pensar en la facilitat amb que es movilitza el mon occidental quan un problema el toca d’aprop. No cal dir que és una reacció legítima i necessària. Malament anirien si la resposta fos la pasivitat.

Però em reconeixereu que la reacció i els instruments de combat que ràpidament apareixen contrasten escandalosament amb la nostra reacció davant un problema més primari i habitual: la fam al tercer mon. I és que la gana no s’encomana. Arribarà algun dia en que, fent un viatge en el temps, els habitants del planeta es preguntaran escandalitzats com podia ser que una part del mon visqués en l’opulència mentre contemplava impassible i deixava morir de fam als seus iguals. Cruelment ens ens acostumats a les imatges del pobre nen de pell negre, esquelètic i desnutrit; i inconscientment hem assumit que forma part d’un paissatge habitual contra el que no podem fer-hi res. Res de res. L’escàndol ens sobrepassa i mirem cap una altra banda. Com a molt comprem la nostra tranquilitat de consciència amb una reduïda quota de solidaritat amb alguna ONG de reconeguda solvència. I què menys perquè d’altres ho arreglarien tot només repartint condons.

I tot plegat passa quan el nostre estimat planeta pot produir prou aliments per tothom. I quan una part important de la misèria i la gana no prové tant de causes naturals, que també, com de la intervenció humana. I aquí podriem analitzar tant causes econòmiques, socioculturals com polítiques. Totes elles ben importants. Causes que podem asimilar en la seva dimensió negativa als falsos deus que tots adorem: el diner, el poder i la fama. La cobdícia, l’orgull i la vanitat que ceguen a governs, governants i ciutadans. La pasta, el poder i la glòria. Les tres temptacions. Aquelles que ara no s’expliquen ni s’ensenyen per vergonya i ignorància dels ecopijoprogres que ens governen i ens volen redimir.

Qualsevol solució contra aquest escàndol passa per entendre la naturalesa ètica del problema plantejat. I per tant l’exigència ètica per superar-lo, fonamentada en el valor individual i dignitat de la persona humana i el compromís de cadasqun de nosaltres en l’actuacio pròpia i el mandat als governants d’actuar sempre a la recerca del bé comú. Així de fácil i difícil a l’hora.

Aquesta secció porta per nom “A caldo” i acostuma a dir el nom del porc a qui convingui. Per aquest motiu, havent començat parlant de la grip porcina, sentim-nos avui tots plegats una mica culpables i per tant també convidats a ser insultats.