Som cristians perquè estimem massa la vida per creure que s’ha fet sola, som cristians perquè hi ha coses tan boniques que només les ha pogut fer Déu, i perquè el misteri ens empeny cada dia cap al final que no sabem descriure i el final també deu ser bonic sí és Déu qui t’obre la porta i et convida, com ara, a sobreviure. Som cristians perquè sempre en volem més i no ens cansem i som constants si sempre hi ha aquesta llum que ens guia, si sempre hi ha aquesta escletxa darrere de tots els llocs on posem els peus, empesos per la bellesa i les ganes de bellesa i les ànsies i el desig de moments bonics. A vegades, gairebé semblant bledes estúpides, sospirem i mirant el cel només exclamem “que bé”. Som cristians perquè hi ha un temor, i sovint és el temor a un empatx de felicitat. I som cristians perquè sempre ens sembla un miracle poder tornar a casa, i perquè malgrat les filigranes ens consola saber que sempre tindrem un lloc on tornar. Som cristians perquè ens recomforta sentir el pes de tanta història entre les parets d’un Monestir, i perquè no sabríem com fer-ho sense mirar enlaire i tenir la sensació que una part de tu s’enlaira i gairebé pot tocar el cel amb les puntes dels dits, i gronxar-nos agafats als braços de Déu mentre la memòria ens va portant passat, i present, i tot el que estimem i tot el que hem d’estimar encara. Som cristians perquè creiem en la llibertat, perquè hi ha algú allà dalt que vetlla per nosaltres quan anem a dormir, i mentre somiem la vida ens duu de la mà, i fa estona que pensa en nosaltres quan ens despertem. Som cristians perquè sí i estem tips de justificar-nos.
