Mira Sostres, com que l’eliminatòria ja estava decidida a la primera part del partit d’anada, el partit de tornada va centrar-se en salvar pel punt d’honor la vergonya dels perdedors i la dignitat dels guanyadors, perquè tota europa sabia, com va acabar sent, que si hi havia d’haver una eliminatòria boja era la que es disputava a l’altra banda del Canal.
Amb moltes més estones del que estem avesats de més piloteig que de joc, amb alguns desajustaments en defensa, amb aquesta cosa de voler demostrar que l’Iniesta també sap fer d’extrem, que sí però que no caldria, i demostrant capacitat d’obrir el contrari més que no de fer-ho amb efectivitat, i evidentment a mig gas quan encara a la retina tenim la meravella de la primera part de l’anada… però amb el detall de no deixar-se guanyar, donant la cara i no caient en la temptació de posar-nos simplement a pasturar, i fent-ho a més amb un gol de factura molt més germànica que catalana, ja som a semifinals.
Déu n’hi dó, Sostres: a la final de la copa, a una passa de la lliga, a dues passes de la final de Roma… tenim a tocar la temporada perfecta: sit tight, take hold! Benvinguts a la carretera del trò! Laporta: dimissió!
