Em sembla molt gros que s’hagi donat per fet que els castellanoparlants no votarien les llistes del SÍ si no es feia la propaganda que el castellà serà també llengua oficial. S’ha donat per fet sense cap prova. No s’ha demostrat. No es possible demostrar-ho. No em sembla, a més, de país normal la pretensió d’alguns d’oficialitzar una llengua que no és la pròpia del país normal a què s’aspira. El castellà el tenim senzillament perquè ens ha estat imposat. I no es tracta pas de perseguir-lo. Ni molt menys. I em sembla que fins i tot s’hauria de mantenir com a assignatura del sistema d’ensenyament. Ara: ¿cal fer-la llengua oficial? ¿Tanta immersió, més de 30 anys, per arribar en aquest punt? La immersió és un fracàs. I que no em vinguin ara amb els famosos tants per cent de coneixement del català parlat i escrit. Que no m’hi vinguin perquè del que es tracta és de l’ús. L’examen de debò no s’ha fet i res no fa preveure que es faci. No s’ha posat a prova, a la pràctica, és a dir, a la vida laboral i quotidiana, un cop ja fora d’escoles i instituts, el veritable aprenentatge de l’idioma. I així, esclar, el que tenim és que el català continua essent, a Catalunya, la llengua dominada, la llengua B d’aquest nefast i horrorós bilingüisme anomenat social. I que, essent així les coses, l’altra, l’A, la dominadora, encara hi ha qui pensi fer-la oficial. Em sembla molt gros i molt trist. I de país desgraciat i no pas normal.
