“Jo no tic res a amagar” Quan es diu aquesta frase, sembla que ens vulguin mostrar la seva transparència i honestedat, però tenir vida privada vol dir no ser honest?
Recordo quan era petita que tothom tenia clar que una carta només la podia llegir la persona a qui anava destinada, i em semblava el més normal del món! Perquè si tu m’envies a mi una carta, un correu electrònic, un missatge o el que sigui i jo “no tinc res a amagar” i em deixo que tothom qui vulgui ho vegi, no estic mostrant la meva vida privada, estic mostrant la teva. Perquè la privacitat no vol dir secret, ni il·lícit, ni il·legal, ni res de tot això. Una conversa entre amics, és una conversa privada, i encara que només s’estiguin explicant les vacances, és privat i ells decideixen el que volen compartir i el que no amb la resta del món.
Sovint, en nom de la sinceritat (o el poder) es traeix la intimitat. Ho veiem en les parelles en les quals un sent que té una espècie d’autoritat sobre l’altre i s’inventa motius per tafanejar la seva intimitat. Espia mòbil, correus, xarxes socials, etc. perquè creu que hi té dret. Frases com “per què t’amagues per parlar amb mòbil?” “Si canvies de pantalla quan jo miro és perquè estàs amagant alguna cosa” Són només, un desig de controlar.
Aquests “enamorats gelosos” que disfressen el control a l’altre com sinceritat i, al·legant que tenen dret, s’inventen els motius més cada vegada més originals per infiltrar-se en el mòbil, les xarxes socials, etc., però, si s’espia en nom de l’amor no és amor, és possessió, por, baixa autoestima, por a l’abandonament, etc. Perquè les persones mai no són propietat de ningú.
El dret a la privacitat i a l’intimidat, és per a tothom. La nostra parella no pot espiar-nos, la nostra família no ens pot espiar a nosaltres com a parella. Els veïns no poden espiar a la meva família, etc.
Finalment, les institucions tampoc soc propietat de ningú i no haurien de ser espiades! I, de la mateixa manera que els nuvis incompetents s’inventen qualsevol cosa per agafar-se el dret legítim a fer-ho, alguns governs s’inventen vinculacions al terrorisme per amagar la seva manca d’autoestima i les seves pors.
Si és privat, no tens dret a tafanejar! I punt.
