Tendresa

No ho havia dit enlloc encara, però aquest curs m”ha tocat completar l”horari de classes amb 2 hores d”Alternativa a la Religió. 2 hores setmanals a nois i noies d”ESO. Naturalment, hi ensenyo Religió. Teòricament l”Alternativa es diu «Història, tradició i cultura», però hi ensenyo Religió a través de lletres de cançons. Els alumnes no se n”adonen i és important que sigui així. Els seus pares no perdonarien que se”ls ensenyés Religió havent-ne defugit tot inscrivint els seus fills a l”Alternativa. Famílies alternatives i relativistes. Però com que d”alternativa a la religió no n”hi ha, jo els ensenyo religió, els ensenyo a creure en alguna cosa encara que aquesta cosa siguin lletres de cançons. En portem ja unes quantes i ara no ve al cas dir-ne els títols. Primer senten la reproducció de la peça. Mentre la senten, han d”intentar captar i escriure a la seva llibreta totes les paraules que entenen. Aquesta operació la repetim unes quantes vegades. Tantes com facin falta fins que lletra quedi completa als seus quaderns. Lletres de cançons, textos que no coneixien perquè aquest país encara amaga moltes de les coses bones que té. I així, a poc a poc, qualla a les ments adolescents alguna idea de país,, alguna idea de l”amor. alguna idea de fe, de tendresa i de transcendència. Quedarien parats de saber fins a quin punt van mancats de tendresa i d”atenció molts adolescents, avui!

Acabo, d”altra banda, la lectura de Dublinesca, el darrer llibre de Vila-Matas. Pou de sorpreses i d”inquietuds. I de cites literàries. Llibre savi, com tots els de l”autor. «He admirat sempre els escriptors que cada dia emprenen un viatge cap al desconegut i tanmateix no deixen de romandre asseguts tota l”estona a la seva habitació. La mateixa habitació que esmenta Pascal en el seu cèlebre i memorable pensament: totes les desgràcies que ens arriben ho fan perquè som incapaços de romandre quiets en una habitació». (pàg. 313)