No hi ha espelmes per a foragitar mosquits repel•lents?
Doncs, per què no n’hi ha d’haver per prevenir accidents?
Per aprovar exàmens finals?
O per aconseguir amics lleials?

Vaig dedicar esforços i dies per preparar
un alumne que venia d’una escola rural
i que semblava haver passat a l’adolescència
sense gairebé cap assistència, vaja, amb perdó,
deixat de la mà de Déu i de tots els mestres.
A la cartilla hi figurava com a insuficient en tot.
No li havien pogut donar pas el graduat escolar
i, si volia tenir dret a una feina amb nòmina,
s’havia d’examinar en una institució lliure
d’ensenyança a Barcelona, capital.
Va arribar el dia de la prova.
Matinar, tren, corre-cuita… Pitàgores, accents, història i rius…
Espera els resultats durant dies, setmanes, quasi tot un mes d’agost.
Tornada a Barcelona a veure si, finalment, han sortit les llistes.
Amb orgull, a tots dos, l’efecte Pigmalió ens feia saltar el cor d’alegria,
en llegir el seu nom amb una nota brillant, d’excel•lent. Fora de mida!
Vaig voler notificar-ho, de seguida, a la família, per telèfon.
Era l’hora de dinar.

El pare que era camioner se’n va estranyar.

Homes de poca fe, vaig pensar!

La mare m’ho va, efusivament, confessar:

–Senyoreta, sabia que havia d’aprovar.
Sàpiga que vaig gastar-me deu duros per un ciri a l’altar.
I ni la Verge del Carme, patrona dels transportistes, ni el nen em podien fallar!

D’es d’aquell dia em serveixen per a tot:
Fora els disgustos i els malentesos,
l’estrès, l’alcohol i l’orfidal…
Encenc una espelma… i apa, a descansar tranquil•la!
Només un avís seriós: cal vigilar els corrents d’aire!











Article anteriorNosaltres, ells… tots
Article següentParells i senars: Víctor Oliva
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.